El deure dels ciutadans

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsLlegiu: “En convocar-se les eleccions per a la constitució del primer Parlament nacional, tots els partits, a excepció d’una fracció comunista i dels grups minoritaris, van convenir en la presentació d’una candidatura única, símbol de la unitat nacional i homenatge a l’estreta solidaritat establerta durant segles entre els fills del país, sense distinció de partit, de religió o d’estament.” Si fa no fa, aquest text resum la història de la majoria de nacions europees alliberades en el moment de llur elevació a Estat independent. En el moment de consolidar el règim de llibertat, tots els ciutadans que durant els anys de submissió havien treballat plegats per la causa de la llibertat eren cridats a formar de nou per a constituir el primer Parlament, i es presentaven en candidatura única, perquè aquell moment, com diu Masaryk, “és el moment més gloriós de la Pàtria”. Gairebé totes, potser totes, les pàtries del món han conegut aquest “moment feliç”. Només el nostre país ha d’ésser testimoni d’aquest espectacle: els seus devots fidels, a l’hora de servir-la amb més lleialtat, desfermen llurs passions partidistes o sectàries per promoure davant l’adversari, que ENTRE NOSALTRES ÉS A L’INTERIOR, una batussa civil, millor, unes “guerretes civils”, en les quals gairebé cada patriota forma i mana un estol advers. Tots n’estem avergonyits, però aquesta és la realitat: els catalans es disposen a establir el primer Parlament prou dividits perquè quisvulla s’hi instauri per sotmetre’ns a la més vexant de les servituds: la de l’enemic de la llibertat, nodrit amb la nostra pròpia sang. Jo no sé si hi ha cap home, cap partit, cap escamot, o cap facció responsables d’aquesta divisió, o si és a la col·lectivitat -i bé podria ésser- a qui en cal culpar. Però sé que els qui han estat patriotes ara i adés, els qui han treballat per la Pàtria, els qui l’han estimada sense esperar recompensa, els qui l’han servida sense sol·licitar cap favor, els qui l’han defensada sense aspirar a cap càrrec ni a cap prebenda, això és, els patriotes sense cap més qualificatiu, tenen en aquests moments un deure: excloure de les candidatures qualsevol nom sospitós de subordinar la causa de la llibertat a qualsevol altra causa. Ara és l’hora de la tria. [...]