I en 6 o 8 mesos, la desconnexió de l’Estat

BarcelonaLa confirmació del pacte entre CDC i ERC per al 27-S va venir acompanyada per la inclusió al diccionari del procés d’una nova expressió, “desconnexió de l’Estat”. És un nou episodi que tindria lloc entre la declaració nominal d’independència passat el 27-S i la seva culminació amb el referèndum de ratificació de la Constitució catalana. Els negociadors dels dos partits la situen entre sis i vuit mesos després de les eleccions en el full de ruta que ultimen. Segons fonts de la negociació, significaria una mena d’exercici efectiu de sobirania, un punt de no retorn en el procés en què el Parlament autonòmic deixaria de reconèixer la legalitat estatal per passar a actuar com un subjecte polític sobirà. Es produiria “la desconnexió de l’ordenament jurídic espanyol”, com el definia el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) en el desè informe, que detalla que això es produiria amb l’aprovació d’una Constitució provisional, un nom que CDC i ERC prefereixen no utilitzar, o, el que és el mateix, una llei de transitorietat jurídica.

I com es fa possible això? L’òrgan presidit per Carles Viver i Pi-Sunyer assenyala que no té sentit fer-ho si no es disposa de les estructures d’estat necessàries per exercir la sobirania. Per això els 6-8 mesos de marge des del 27-S, per arribar al moment en què el Parlament hauria d’aprovar aquesta llei constitucional provisional “amb una majoria tan àmplia com sigui possible”. L’objectiu seria atorgar la màxima seguretat jurídica possible al procés, establint quin paquet legislatiu i d’institucions passaria a ser vigent -d’inici molt similar al precedent- i fixant com seria el procés de redacció de la nova Constitució, sense prefigurar-ne el contingut.

De fet, el CATN recomana que “no hauria de ser una llei especialment extensa”, ja que es podria remetre a lleis ja existents -l’Estatut, el Conveni Europeu de Drets Humans o fins i tot la Constitució espanyola-, i que s’hi assenyalessin només aquells canvis i adaptacions que fes falta. L’ens fins i tot proposa un text base com a exemple [vegeu el requadre]. Serviria com a punt i a part entre la legalitat i l’ordenament jurídic estatal i un d’exclusivament català que naixeria de normes prèvies que, tanmateix, s’haurien d’anar substituint progressivament per la Constitució definitiva posterior i pel paquet legislatiu que anés aprovant el Parlament sobirà. A més, com que aquesta llei fixaria la fi del reconeixement de l’autoritat de les institucions espanyoles, no es podria recórrer al Tribunal Constitucional, ja que hauria deixat de tenir cap autoritat en territori català.

D’aquesta manera, malgrat que el procés constituent complet està previst que es conclogui en 18 mesos des del 27-S, CDC i ERC ja no donen tanta rellevància a aquest termini -que es pot allargar o escurçar en funció de l’actitud de l’estat espanyol i de les instàncies internacionals- com al moment de la desconnexió. Si es complissin els terminis que s’estan negociant, per tant, el Parlament podria començar a actuar com a sobirà i deixar de reconèixer la legalitat espanyola entre el març i el maig del 2016.

Vuit àmbits on preveure la fi de l’ordre legal i la institució de l’Estat i posar-hi pilars sobirans temporals

Procediment constituent

El CATN recomana que la llei de transitorietat jurídica fixi estàndards democràtics en la redacció de la Constitució. El Parlament la impulsaria, seria oberta a la participació ciutadana i s’aprovaria per majoria absoluta i en referèndum.

Règim lingüístic

El Consell proposa mantenir per ara la cooficialitat, però recuperant la qualificació del català com a llengua preferent de l’administració -retallada al TC- i aplicant l’obligatorietat del català per als funcionaris, també els de la justícia.

Arquitectura institucional

El sistema institucional català no variaria gaire, però assumiria totes les competències, el rol de cap d’estat passaria provisionalment al president, s’haurien de crear òrgans reguladors i es reforçaria el Consell de Garanties Estatutàries.

Sistema judicial

El Consell de Garanties Estatutàries assumiria en part les funcions del Tribunal Constitucional, i per tant només cal trobar recanvi al Consell General del Poder Judicial. Entre el TSJC i el departament de Justícia podrien exercir-ne el rol.

Règim de drets i llibertats

El CATN proposa assumir els drets i llibertats inclosos a la Constitució i el Conveni Europeu dels Drets Humans, però fent vinculants els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries per a lleis que afectin drets i llibertats fonamentals.

Ordenament jurídic

La llei de transitorietat fixaria que es manté el paquet legal vigent, però podria posar excepcions, com derogar normes sensibles, citar adaptacions de lleis -amb el nou redactat o en forma de mandat- i concretar com queden certs reglaments.

Nacionalitat catalana

L’informe recomana reconèixer la nacionalitat catalana als espanyols veïns de Catalunya i altres situacions similars -catalans a l’estranger, etc.-, negociar un conveni de doble nacionalitat amb Espanya i analitzar el cas dels nouvinguts.

Relacions internacionals

El CATN recomana que la llei expressi la voluntat de respectar el dret internacional i d’incorporar el nou estat als organismes europeus i globals, i fins i tot podria incloure la previsió que fes falta per permetre la continuïtat a la UE.