Denuncien els Mossos per “passivitat”
El Govern du la Policia Nacional i la Guàrdia Civil als tribunals per “violència desproporcionada”
BarcelonaSet jutjats han obert diligències per denúncies en contra dels Mossos d’Esquadra en diferents llocs de Catalunya per no haver actuat amb prou contundència contra el referèndum d’autodeterminació i els que volien votar-hi, segons va comunicar ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A més, la Guàrdia Civil va identificar els membres de la policia catalana que, al seu parer, mostraven “passivitat” a l’hora de reprimir l’1-O, i els cinc principals sindicats de la Policia Nacional i una associació del cos armat van anunciar accions legals contra els Mossos i el seu major, Josep Lluís Trapero.
L’actitud dels Mossos, que en general es van mantenir al marge de la repressió violenta del referèndum, va molestar ahir els cossos policials espanyols i també alguns particulars, com els que els van denunciar al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona per “inactivitat” a l’hora de tancar un col·legi electoral, així com en jutjats del Vendrell, Santa Coloma de Gramenet, el Prat de Llobregat i Cerdanyola. En aquest últim cas s’investiga si els Mossos van cometre desobediència.
La interlocutòria de la magistrada del TSJC Mercedes Armas ordenava als cossos policials “impedir” l’ús d’edificis públics o d’aquells on s’oferissin serveis públics per al referèndum i requisar-ne el material. Els Mossos tenien ordres del major per complir-la, però segons els principis “de congruència, oportunitat i proporcionalitat” i de “contenció i mediació”. Els jutjats d’instrucció número 2 de la Seu d’Urgell i número 4 de Lleida, tot i que la causa és responsabilitat del TSJC, van obrir diligències per iniciativa pròpia sobre el fet que s’hagués votat en set col·legis de les comarques de Ponent. També s’investiguen dues denúncies per votacions il·legals, dues per ús indegut de dades personals i una altra per lesions a un policia.
El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va justificar la resposta policial que va deixar pel cap baix 844 ferits, segons Salut, i va dir que el president, Carles Puigdemont, era l’únic responsable de tot. Al tancament d’aquesta edició els Mossos havien rebut més de setanta denúncies per agressions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El Govern, a més, va denunciar els dos cossos policials per “actuacions violentes i desproporcionades”, per haver incomplert la interlocutòria del TSJC, i per haver disparat pilotes de goma tot i que “estan prohibides pel Parlament a tot el territori català”. La denúncia és per delictes de lesions, danys en béns públics, coaccions, amenaces, desordres públics i contra els drets individuals.
La Guàrdia Civil va identificar ahir agents dels Mossos per haver actuat amb “passivitat” a l’hora de reprimir l’1-O, segons van informar a l’agència Efe fonts de la investigació. L’Asociación Española de Guardias Civiles va qualificar de “vergonyós”, “covard” i “indigne” el comportament dels Mossos, va dir que es plantejaven emprendre accions legals contra Trapero i els va acusar d’“atacar” alguns agents. Diversos vídeos que van circular per les xarxes socials mostraven tensions entre mossos i guàrdies civils en alguns punts de Catalunya, com Castellgalí o Sant Joan de Vilatorrada.
Els cinc sindicats de la Policia Nacional, segons Europa Press, van emetre un comunicat conjunt en què deien que el comportament dels Mossos era “escandalós” -i el de la policia espanyola “impecable”- i que emprendrien accions legals contra el major Trapero. La Federació de Professionals de la Seguretat Pública de Catalunya (FEOL) va dir que aquest comunicat tenia “connotacions polítiques” i que lamentaven que per ordre del president espanyol, Mariano Rajoy, s’hagués fet una “actuació d’ordre públic” contra civils desarmats que no havien comès cap delicte.