Dels informes falsos de la UDEF als comptes de Trias

BarcelonaLa guerra bruta és un factor que el sobiranisme dóna per descomptat que es produirà d’aquí al 27 de setembre. “No em sorprendria gens que n’hi hagués”, afirmava la setmana passada Artur Mas en ser preguntat sobre si s’esperava una riuada d’informacions que poguessin desacreditar les forces de l’independentisme. Un pronòstic que compartia ahir el president de l’ANC, Jordi Sànchez, en una entrevista l’ARA, en què augurava una “campanya d’intoxicació” i “desqualificacions” fins a la tardor.

És un fet que des de l’inici del procés han proliferat les informacions, en moments compromesos, sobre investigacions de la Policia Nacional a polítics catalans: informes, esborranys i notes que empastifen la imatge de l’independentisme i posen en dubte la credibilitat de nombrosos dirigents. Mentre el president espanyol, Mariano Rajoy, es nega a tractar políticament el cas català, diferents episodis apunten que des del ministeri de l’Interior s’orquestra la batalla soterrada contra el que titllen de “desafiament” a l’Estat, ja sigui des de la Brigada d’Informació, la unitat de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) o afers interns. La tardor de l’any passat l’ARA publicava que Interior havia creat una unitat secreta antisobiranista dedicada a rastrejar informació sobre presumptes irregularitats i delictes de polítics per usar-la en contra del procés d’independència. Arran d’aquella informació, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va haver de respondre al Congrés. Va negar l’existència de la unitat policial secreta centrada a buscar casos de corrupció a Catalunya.

L’informe apòcrif

El mateix president de la Generalitat, Artur Mas, va ser blanc d’acusacions el novembre del 2012, en plena campanya electoral dels primers comicis en què es dirimia sobre el dret a decidir. El diari El Mundo es feia ressò el 16 de novembre d’un esborrany de la UDEF -sense firma ni autor- que sostenia que Mas havia engreixat comptes personals a Suïssa i Liechtenstein gràcies a comissions il·legals d’empreses a través de la trama del Palau de la Música. El dirigent de CDC va presentar una querella contra el rotatiu madrileny -que va ser arxivada- i CiU va demanar explicacions al ministeri de l’Interior.

Quin va ser el resultat? El ministre Jorge Fernández Díaz se’n va rentar les mans i va assegurar que no es podia determinar qui havia elaborat el suposat informe ni qui havia sigut l’artífex de la seva difusió. Ara bé, això no va impedir al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, abonar la versió del suposat informe de la UDEF: “L’obligació d’Hisenda és investigar els indicis de frau”, va dir, referint-se a Mas.

El cas més sonat va ser el de l’exalcalde Xavier Trias, aparegut poques setmanes abans de la consulta del 9 de novembre. El diari El Mundo va publicar que s’investigava el llavors alcalde de Barcelona per tenir 12,9 milions d’euros en paradisos fiscals. Segons la informació, Trias hauria transferit els seus comptes de Suïssa al Principat d’Andorra el febrer del 2013. El rotatiu fins i tot apuntava que els fons s’haurien engreixat a partir del cobrament de comissions il·legals quan era conseller de la Generalitat o dirigent de CiU a Madrid. Trias va presentar una querella per injúries. “No estic disposat a tolerar que el meu nom quedi brut i no admeto cap tipus de comparació”, va dir en el seu moment, en al·lusió a l’expresident Jordi Pujol, que ja havia confessat tenir comptes irregulars fora de Catalunya. Trias va acabar guanyant la partida quan la banca suïssa va certificar que el dirigent de CDC no tenia cap compte bancari al país.

L’informe policial sobre els jutges no vincula els magistrats amb actuacions il·lícites, però sí que els posa en el punt de mira per opinar sobre el procés. S’apropa la cita electoral més decisiva.