Deixeu en pau Amy Winehouse

Nova YorkAmb prou feines un any després de la mort d’Amy Winehouse l’any 2011, la família de la cantant i el seu segell discogràfic van decidir que era l’hora de fer un documental sobre la seva vida. Amb el llançament del film Amy, dirigit per Asif Kapadia i que avui arriba a la cartellera, alguns dels que inicialment van posar en marxa el projecte s’han adonat que la pel·lícula no és exactament com s’esperaven. Construïda a partir de cent entrevistes i una pila d’imatges d’arxiu, inclosos vídeos casolans i de paparazzis, la pel·lícula fa un retrat d’un personatge ple de matisos. En el documental, Kapadia, encara que directament no assenyala ningú amb el dit, mostra com alguns factors externs i diverses persones que envoltaven la cantant van complicar la seva vida, com ara l’exmarit de Winehouse, els seus representants i la xafarderia del públic.

Però és el pare de la cantant, Mitchell Winehouse, que havia fet de taxista a Londres abans de començar la seva carrera musical darrere la seva filla, qui considera que ha sigut retratat “de la pitjor manera possible”, tal com va declarar a The Guardian just després de l’estrena de la pel·lícula a Anglaterra. Des de llavors, la família Winehouse s’ha desvinculat completament del film i ha dit en un comunicat que “és enganyós i conté moltes falsedats”. Kapadia va recordar que el control complet sobre el procés creatiu era una petició que no es podia negociar, quan Universal, la discogràfica de Winehouse, es va posar en contacte amb ell l’any 2012 per anunciar-li que podia disposar de tot el seu catàleg musical i que tenia el vistiplau del pare d’Amy Winehouse per tirar endavant el film. “La pel·lícula hagiogràfica no hauria funcionat mai”, assegura Kapadia.

“Volem anar més enllà del monyo”

“En la primera conversa que tenia amb tothom sempre els deia: «Mireu, ja sabem quin és el final. No hi ha sorpreses aquí. No va ser bonic, i això ho hem de tenir present». És de l’única manera que valia la pena fer la pel·lícula”, recorda el director. Amy és similar a l’anterior documental que va fer Kapadia, Senna (2011), sobre el corredor brasiler de Fórmula 1 Ayrton Senna, que també acaba amb una mort prematura i es va construir de manera semblant, sense testimonis a la càmera. Però hi ha una diferència. “Senna tenia molt d’amor i positivisme al seu voltant. Malauradament, el cas de l’Amy és tot el contrari”, diu Kapadia. En comptes de centrar-se exclusivament en la mort de Winehouse, el director -que tenia un coneixement superficial sobre la cantant i només certa familiaritat amb la seva música quan va signar el contracte per fer la pel·lícula- tracta de reconstruir la seva vida mostrant totes les contradiccions de la imatge de ionqui (el monyo despentinat, marques i cicatrius, rímel corregut) que va marcar els últims anys de Winehouse. Volem anar més enllà del monyo. És una màscara que oculta la veritable Amy”, diu.

Les persones més pròximes a Winehouse abans que es fes famosa van ser inicialment reticents a parlar perquè creien que era massa aviat. Tot i així, va ser Nick Shymansky, que va conèixer la cantant quan ella tenia 16 anys i va ser el seu primer mànager, qui va donar les primeres informacions al documentalista. Shymansky va reunir-se amb Kapadia al seu estudi de muntatge, que tenia les parets cobertes de documents sobre la investigació i una cronologia detallada de la vida de Winehouse. “Va ser com anar a l’oficina d’un detectiu que està investigant un assassinat -diu Shymansky-. Va ser impactant, però també vaig tenir una sensació d’alleujament. Es notava que se sentien amb la missió de fer una pel·lícula que fos veraç”. Ell, amb dos amics més de la infància de Winehouse, van decidir participar-hi.

El nucli emocional d’ Amy es configura sobretot a través d’alguns moments especialment commovedors, com ara quan Winehouse està cantant a cor què vols cançons de jazz en un club o quan apareix malenconiosa i coqueta en un taxi. “La majoria de la gent no es va adonar que era divertit estar amb ella”, diu Kapadia.

Segons James Gay-Rees, un dels productors d’ Amy, rodar el film ha sigut “més fosc” del que havien previst. Chris King, el muntador de la pel·lícula, explica que l’equip d’ Amy va descobrir que la cantant s’estava gastant uns 14.500 euros a la setmana en drogues dures, inclosa l’heroïna i sobretot el crac. Amy també detalla l’addicció a la beguda (va morir intoxicada per l’alcohol quan tenia 27 anys), i explica que va patir bulímia durant un temps. També traça les relacions inestables d’Amy Winehouse amb els seus pares, que es van divorciar quan ella tenia nou anys, i el conflictiu matrimoni amb Blake Fielder-Civil.

Recordant un dels moments més importants de la vida de la cantant, que Winehouse relata a la cançó Rehab, Shymansky descriu com la intenten ingressar en un centre de tractament després d’un greu conflicte amb l’alcohol el 2005. Ella va recórrer al seu pare, que ho va considerar innecessari. “Ella no necessitava anar a rehabilitació en aquell moment”, va insistir Mitchell Winehouse a l’equip del film. Shymansky veu l’objecció del pare com una forma de negació. “Ell segueix rebutjant el fet que potser, només potser, estava equivocat”, diu. La família Winehouse va explicar en el seu comunicat que “l’addicció no es pot tractar adequadament fins que l’individu no s’ajuda a ell mateix”, i va afegir que “l’Amy era una persona adulta a qui no se li podia dir què podia i què no podia fer”.

“Això és molt avorrit sense drogues”

En una de les escenes del film apareix la cantant la nit de la seva gran victòria, quan va guanyar el Grammy l’any 2008, en un moment de serenor, celebrant la notícia juntament amb els seus amics i la seva família. I de cop Winehouse diu: “Això és molt avorrit sense drogues”. A Amy es mostra constantment la seva lluita per mantenir-se sana i com tot plegat es complica per interessos rivals i forces externes, inclòs uns representants que només pensen a portar-la de gira i un pare massa pendent del seu propi èxit.

Tot i que David Joseph, el director executiu d’Universal Music UK, és qui ha estat acreditat com a productor executiu d’ Am y, Kapadia ha confessat: “No estic segur que s’esperés la pel·lícula tal com ha quedat. Només puc dir que no hi ha pogut interferir”. Amb tot, s’espera que el documental pugui donar lloc a un renovat interès per la música d’Amy Winehouse. “Espero que ajudi a tenir una visió més àmplia sobre el personatge”, diu Kapadia. Per a Shymansky, Amy representava una oportunitat per posar ordre a la història de la vida de Winehouse. “Espero que després d’això tothom la deixi en pau una temporada”, diu.