L’ocultació dels diners d’una herència a l’estranger que ahir va desvelar el president Pujol és greu i, a sobre, queda irremeiablement empitjorada pels més de trenta anys que ell i la família van amagar els diners sense regularitzar. Però pitjor que la lletja dimensió legal del cas és la inesperada decepció per a tants catalans que han tingut en Pujol un referent polític i fins i tot ètic. El contrast és dolorós: el mateix protagonista de nombrosos episodis de compromís, coherència i generositat amb el país acaba enfosquit per l’ombra de la corrupció als negocis familiars i per aquest darrer descobriment, del qual es fa responsable. Estic segur que algú que ha donat a la seva vida una constant dimensió de servei a Catalunya és el primer a lamentar el perjudici que li causa quan menys li convenia.