14 d’Abril de 1931 - 14 d’Abril de 1932
De Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913 - l’Hospitalet de Llobregat, 1974) a El Dia (13-IV-1932). L’adveniment de la República a Manresa relatat per un periodista de 18 anys.
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] Un d’aquests moments que una empremta més fonda han deixat en mi i segurament en molta altra gent, ha estat el de la proclamació de la República. Demà farà un any just. El dia 14 d’abril de 1931. El recordo perfectament, emboirat dintre una atmosfera de febre. [...] En servo els detalls més emotius, sense aquell esquelet dels fets essencials, que per altra banda ja curaran de recollir els historiadors. El matí ple d’inquietud en comprovar per la premsa la victòria esclatant de les forces republicanes per tot arreu d’Espanya. L’adveniment del nou règim s’olora com una cosa imminent. Al migdia la ràdio insinua alguna cosa. La confusió augmenta per moments. Uns instants únics d’emoció. Finalment la ràdio confirma la noticia que a Barcelona ha estat proclamada la República Catalana, que la gent és al carrer amb un entusiasme sense límits. Manresa és la segona població d’Espanya que ha proclamat la República. El Comitè revolucionari, compost pels regidors electes, i altres personalitats, es dirigeix en comitiva cap a l’Ajuntament. Un cop a dalt hissen les banderes catalana i republicana, i queden constituïts en sessió permanent. L’animació és extraordinària. [...] El Dia publica una edició extraordinària a les quatre de la tarda. [...] És el primer diari que surt al carrer explicant que la República ha estat proclamada. Cap al tard els carrers estan atapeïts de gent que comenta els fets que ja no tardaran en esdevenir històrics. Els altaveus de la ràdio criden als quatre vents i a cada moment que la República catalana és un fet. Allò d’“Ací, Govern provisional de la República catalana...” fa esborronar. [...] L’endemà és festa. La República viu encara i hom ja es sent més optimista. Sardanes pertot, himnes, cintes, entusiasme... A la Casa Gran, però, encara no hi ha tranquil·litat. Als homes del Comitè els mancaven encara uns dies de treball intens i d’angúnia. [...]