La CUP ultima el primer protocol d’un partit per abordar agressions masclistes

BarcelonaLes proclames i discursos feministes són ara habituals als partits, la majoria dels quals estan compromesos amb la lluita contra la violència masclista. De portes endins, en canvi, les eines per fer front a l’assetjament o les agressions són escasses, i no hi ha cap formació amb representació al Parlament que tingui un protocol específic per abordar-les. Si es compleix el calendari previst, però, la CUP es convertirà d’aquí dos mesos en l’excepció a la norma. Els anticapitalistes estan ultimant el seu protocol de prevenció i abordatge de violències masclistes, acordat el juny passat en la primera assemblea nacional de dones de la CUP, i preveuen tenir-lo enllestit a finals d’abril o principis de maig.

Julia Cabrera i Clara Sànchez, de la comissió nacional feminista del partit, formen part del grup que ha redactat l’esborrany del protocol, a partir d’un procés participatiu que va arrencar a l’agost. Expliquen que el document té per objectiu garantir “espais segurs” per a les militants i donar una resposta “coherent i ferma” a les eventuals agressions. Fins ara els cupaires comptaven amb protocols locals i adaptats a cada assemblea, però el que veurà la llum aviat, finançat amb un augment de 0,75 euros en la quota dels homes militants, es convertirà en la “guia” de tota l’organització. Deixant clar que l’esborrany encara s’ha de sotmetre al debat i esmenes de la militància, Cabrera i Sànchez avancen que el text fixa a hores d’ara tres nivells de violència més un quart per als casos de “violències d’impacte col·lectiu”, en entorns assemblearis i que “no són només d’un home a una dona”, explica Sànchez. La cupaire remarca que la classificació no pretén menystenir cap violència cap a la dona, sinó “garantir un criteri de proporcionalitat” en la resposta.

En funció del grau de violència -i de si concorren una sèrie d’agreujants-, el protocol establirà mesures concretes per fer front a cada cas. Mesures que no parteixen d’una lògica “punitiva”, sinó de “reparació del dany”, destaca Cabrera. Així, entre les respostes a una agressió hi podria haver des d’obligar l’agressor a fer una formació o teràpia específica a excloure’l dels espais militants que comparteix amb la víctima. En casos més greus l’esborrany també preveu des de la suspensió de la militància dels agressors a la seva exclusió de les llistes electorals, dels càrrecs públics i orgànics que ocupin o l’expulsió definitiva de la CUP.

Per a les impulsores del protocol, en tot cas, tan importants són les accions de cara a l’agressor com l’“acompanyament” a les possibles víctimes. És per això que es garantirà tant la “confidencialitat” com el respecte pels “ritmes” de la dona agredida. La possible atenció professional que requerís, però, probablement serà externalitzada. “És important que la CUP tingui clares les seves limitacions, i ja hi ha col·lectius amb experiència i recorregut en aquest àmbit”, argumenta Sànchez.

En paral·lel a l’abordatge de les agressions, el protocol també inclourà accions de prevenció per “repensar” com s’estructura i es relaciona la militància, ajustar les assemblees als horaris laborals i de cures i formar els membres de la formació amb perspectiva feminista. L’esborrany preveu que l’aplicació del protocol vagi a càrrec de diferents comissions: una de nacional i una per cada assemblea territorial, totes integrades per gent específicament formada. A les assemblees locals també hi hauria persones “referents” en contacte amb els òrgans superiors. Amb tot, Cabrera insisteix que les respostes a les agressions “no tenen una recepta de cuina” i que les comissions tindran “marge” per definir-les: “Les casuístiques són infinites i, en aquest sentit, el protocol serà una guia”, diu. Una guia, això sí, d’obligat compliment.

Un camí encara per recórrer

“Tenir aquests protocols és un exercici de transparència. Si els partits volen transformar la societat primer s’hauran de transformar internament”, apunta Mireia Foradada, activista i investigadora feminista. Fins ara, però, la CUP és la formació que està anant més enllà en aquest objectiu. Segons fonts d’ERC, els republicans han engegat la “tramitació interna” per elaborar també un protocol, mentre que Catalunya en Comú canalitza les agressions masclistes a través de la seva secretaria de feminisme. Al PSC se n’ocupa la comissió de garanties, i el partit també compta amb un pla d’igualtat, semblant al que està elaborant el PDECat. En el cas del PP i Cs, només hi ha els codis ètics i de conducta, que -com a la majoria de partits- recullen genèricament sancions per discriminació. “Cal anar més enllà i prendre mesures específiques”, conclou Foradada.