El rescat pòstum de Joan Teixidor

BarcelonaVint-i-un anys després de la seva mort, el poeta Joan Teixidor s'espolsa els núvols negres que el van acompanyar durant tota la vida i que el van mantenir a l'ombra del panorama cultural del segle passat. La suposada afiliació al règim franquista i la percepció de l'escriptor olotí com un versaire de diumenges queden desacreditats amb l'exposició Joan Teixidor (1913-1992). No visqueu més en fragments , al Museu d'Història de Catalunya.

"Teixidor representa una peça clau per entendre el desplegament cultural del país, però va ser arraconat per prejudicis ideològics", assegura el comissari de la mostra, Sam Abrams. Tot i que el poeta va compartir vincles estrets amb autors com Carles Riba, Salvador Espriu i Joan Vinyoli, el nom de Joan Teixidor resulta gairebé anònim al costat dels reconeixements que han rebut les seves amistats. "Era un home discret i tímid, que no buscava l'autopromoció, però que vivia enmig d'un extens univers cultural", explica Abrams. La mostra, impulsada pel departament de Cultura i la Institució de les Lletres Catalanes, corregeix la història. "L'objectiu és construir una imatge sòlida i profunda d'un artista que va caure en l'oblit", assegura el comissari.

Un artista polièdric

Escriptor, editor, crític i col·leccionista d'art, Teixidor va submergir-se en tots els àmbits culturals que se li van posar al davant, però sempre en segon terme. Per commemorar el centenari del seu naixement i rescatar "la imatge del poeta que es correspon amb la realitat", la mostra exposa material personal, fotografies, fragments de la seva prosa i el llibre inèdit Poetes i poesia (1936-1937), entre d'altres. Tot plegat amb la voluntat de fer justícia i trencar amb els prejucidis que van perseguir Teixidor fins a la seva mort, com la suposada pertinença al falangisme. Aquest rumor queda desmentit amb una entusiasmada carta en defensa de la República, en què l'escriptor evidencia la intenció d'anar al front i el seu compromís per salvar el patrimoni bibliogràfic català.

A través de l'escriptura, el poeta va teixir una àmplia xarxa d'amistats amb els intel·lectuals de l'època i, alhora, va utilitzar-la com a via d'escapament per superar els sotracs del seu entorn personal. El dolor per la mort del seu fill es va traduir en El príncep (1954), un poemari carregat de tristesa que ha esdevingut l'obra més coneguda de Teixidor. Els versos del llibre comparteixen les parets del museu amb els de Fluvià (1989), l'últim títol del poeta i un dels més íntims que va escriure. La seva religiositat, que als anys 60 se li va retreure, també té un espai a la mostra amb la meditation room . Les frases més transcendentals de Teixidor pengen del sostre de l'habitació per recordar l'espiritualitat del poeta. "La seva obra és totalment actual, alhora que converteix el poeta en un clàssic", subratlla Abrams, que a l'octubre en publicarà la poesia completa.

De portes enfora, la figura de Joan Teixidor està estretament vinculada amb el món editorial. La seva tasca queda palesa, per exemple, amb una acta notarial en què s'evidencia que ell va fundar l'editorial Destino el 1942. Els nombrosos premis literaris que va crear i les iniciatives per impulsar l'art modern català també són presents a l'exposició, que resumeix sintèticament els trets més rellevants de la trajectòria del poeta. Més enllà de l'univers literari, Teixidor va reunir obres de les seves coneixences amb l'objectiu de "conèixer-ho tot" en una col·lecció multidisciplinària. Gravats, dibuixos, pintures i ceràmica de Tàpies, Llimona i Miró, entre altres artistes, exemplifiquen la seva voluntat de sumar creacions de qualsevol representació artística i no viure en fragments.