La gràcia de ser ‘Losers’

Marta Buchaca estrena una comèdia romàntica a La Villarroel després de l’èxit de ‘Litus’

Laura Serra
25/04/2014
2 min

BarcelonaEl Manel té 40 anys i acaba de ser abandonat per la nòvia. La Sandra en té 35, fa quatre mesos que està soltera, viu sola en un pis de 30 m i el seu company més íntim i durador és el seu gos. Ell és un venedor d’una botiga de telefonia. Ella s’ha decidit a donar de baixa el telèfon de la seva mare, morta fa cinc anys. Ell té un simple Nokia perquè li van robar l’iPhone i així viu més tranquil. Ella és addicta a les aplicacions per lligar, tot i que mai ho reconeixeria, perquè és de losers. Es troben. S’enamoren.

Aquest és el plantejament de Losers [Perdedors], l’última obra de la dramaturga Marta Buchaca, que s’estrena aquest vespre a La Villarroel. I fins aquí -fins al primer petó- és el que van poder veure en una lectura dramatitzada els espectadors que van assistir al Torneig de Dramatúrgia Contemporània de Temporada Alta el 2012. Marta Buchaca va arribar a la final gràcies a un punch còmic precís i efectiu. Tant, que l’actor Abel Folk, que competia contra ella al concurs, va proposar-li de ser el productor de l’espectacle. Buchaca li va agafar la paraula i va optar per allargar l’obra afegint-hi una segona part: què passa en aquesta relació un any després? Com afirma el personatge de la Sandra -que és el que connecta amb el públic saltant-se la quarta paret-, al principi d’una relació “tapes” coses i al cap d’un any surt la veritable personalitat.

Després de Litus -un dels petits grans èxits sorgits de la factoria FlyHard-, que feia més contrapès en la tragèdia que en la comèdia, Buchaca “tenia ganes de fer una obra més positiva, que la gent sortís del teatre amb ganes de passar-ho bé”, explica. Malgrat un títol tan cru com Losers, l’obra traspua tendresa i afecte per uns personatge que, en el fons, són com el comú dels mortals. El retrat robot dels protagonistes respon a un patró generacional: joves però que ja s’acosten a la quarantena, amb feina però precària -mileuristes i gràcies-, pis de lloguer compartit i relacions inestables, amb banyes per Skype i espionatge via Facebook. Buchaca sosté que no són desgraciats perquè no tenen ni diners ni parella, sinó perquè “se senten com una merda”. Quan s’enamoren, “troben una persona que els sap valorar”, explica la dramaturga. “Vals més del que et penses, trobo que és una cosa maca de dir”, diu l’autora d’ A mi no em diguis amor. El televisiu Jordi Díaz fa tàndem amorós amb Alba Florejachs, que ja havia treballat amb la directora a L’any que ve serà millor.

‘El crèdit’, un èxit que tornarà

Losers substitueix al cartell de La Villarroel El crèdit, l’obra de Jordi Galceran dirigida per Sergi Belbel que ha arrasat durant aquesta temporada i tornarà el setembre que ve. A Madrid, l’èxit és calcat. Que siguin també dos personatges i una comèdia hilarant no és casualitat: el text de Galceran també es va originar al Torneig de Dramatúrgia però en l’edició 2011. Buchaca reconeixia la “pressió” i “exigència” de ser el relleu d’un gran èxit, però també estava tranquil·la, perquè “als productors ja els ha anat molt bé l’any” i perquè els assajos han demostrat que la comèdia funciona. “Hi haurà boca-orella”, vaticina.

stats