De cooperativa de consum a sauna i, ara, Sala Beckett

BarcelonaÉs fàcil imaginar-se les partides de cartes de sobretaula, amb una copeta de Fundador de company de botifarra. A la sala del costat, parelles mudades al ball o a teiatre els diumenges. I a la planta baixa, un bon colmado per a les mestresses. La Cooperativa Pau i Justícia es va fundar a finals del XIX al Poblenou i el 1910 es va traslladar en un edifici del carrer Pere IV (núm. 228-232). Diu la crònica veïnal que va arribar a haver-hi 1.250 socis, que gaudien d'un subsidi d'invalidesa. A la planta noble, les parets encara tenen les marques del glamur envellit, esquerdes profundes i rajoles per polir. La planta baixa va quedar arrasada per les reformes dels últims llogaters: un gimnàs.

La brutícia ho engoleix tot: les parets recobertes de miralls i el sostre baix. Investigant pels passadissos d'aquest espai avui abandonat s'arriba a l'antiga recepció del centre, on encara penja una nota sobre els dos preservatius gratuïts que donen per cap. Una mica més amagat, travessant els lavabos, hi ha l'antiga piscina i jacuzzi de la Sauna Penis. Avui, material d'enderroc.

El director de la Sala Beckett, Toni Casares, fa d'amfitrió de l'ARA en aquesta visita guiada a les entranyes del que serà la Casa dels Autors. És més agraïda la ruta per la primera planta. Els tretze treballadors de la Beckett i la seva escola de dramatúrgia s'acaben de traslladar a aquest edifici. N'han rehabilitat només una part -gràcies a l'ajut de 325.000 euros de l'Ajuntament-, perquè a partir de demà ja els puguin ocupar els 80 alumnes dels cursos de l'internacional Obrador d'Estiu. La intervenció ha sigut mínima però polida -això havia sigut una escola i manté l'estètica retro, avui de moda-, però prou per poder deixar de pagar dos lloguers a Gràcia que no es podien permetre. La sala de teatre, però, de moment es queda a Gràcia.

La resta d'ales d'aquesta planta -dues sales immenses i diàfanes, una de les quals té fins i tot la boca d'un escenari construïda- i encara més espais i terrasses en un tercer pis necessiten una profunda rehabilitació, començant per la coberta i acabant per la planta baixa. Tot aquest edifici s'havia de fer de cap i de nou. Fins i tot hi ha el projecte arquitectònic fet (es va escollir Flors Prats Arquitectes per concurs).

Però aquella idea, que costava 8 milions d'euros, avui és un somni. Per això, l'equip de Casares i la Fundació que gestiona la Beckett, presidida per Josep Maria Benet i Jornet, ara opten pel realisme: "Aparquem aquell projecte, no és el moment. I canviem el plantejament. En comptes de fer l'ideal i adaptar l'edifici a les nostres necessitats, ens adaptarem nosaltres a aquest lloc", diu. A la planta baixa, un teatre i un bar. A la superior, sales d'estudi i d'assaig. El problema és el finançament. L'única esperança és que l'Ajuntament, que s'havia compromès a aportar un terç del cost del projecte inicial, hi posi els recursos, fins i tot encara que fos menys del pressupostat: amb 2 milions d'euros la Beckett podria renéixer en un espai excepcional, amb personalitat i amb prou espai per créixer. No aconseguir-los els podria condemnar, perquè la immobiliària Núñez i Navarro els pot fer fora, legítimament, del teatre de Gràcia.