'La plaga' contagia de realitat els Gaudí

Barcelona.Sembla una ironia del destí que el dia que els premis Gaudí van ser retransmesos per la Xarxa de Televisions Locals la triomfadora fos la pel·lícula més local de les nominades, La plaga, que es va endur quatre dels cinc premis als quals aspirava, alguns d'ells tan importants com el de millor pel·lícula, direcció i guió. El debut de Neus Ballús captura les vides entrelligades de cinc persones que coincideixen durant un estiu a Gallecs, una zona rural enclotada en un entorn urbà del Vallès.

Protagonitzada per cinc actors no professionals que s'interpreten a ells mateixos -un jove moldau, una prostituta madura, una anciana que viu sola, un pagès i una noia filipina-, la pel·lícula és una ficció infectada de veritat que reflecteix la incertesa i el desemparament d'aquells que habiten en els marges -cada dia més concorreguts- de la societat. Tendra, magnètica i punyent, La plaga parla del nostre país sense caure en discursos maniqueus, mostrant una realitat tan pròxima com poc coneguda i postulant la solidaritat com a única resposta davant la crisi. "Ni en el guió més fantasiós i etílic ens imaginàvem això", exclamava el productor i guionista Pau Subirós.

La nit de les epidèmies

Però La plaga no va ser l'única epidèmia amb premi. L'altra gran triomfadora de la nit va ser Los últimos días, el film de ciència-ficció d'Àlex i David Pastor -absents per motius de feina- que descriu els efectes d'un virus global d'agorafòbia en una Barcelona apocalíptica. La cinta es va proclamar millor film en llengua no catalana i va arrasar en les categories tècniques amb sis premis. L'èxit de Los últimos días s'ha d'interpretar sobretot com un triomf de la indústria audiovisual catalana i de la seva capacitat per facturar productes de gènere amb una qualitat visual i tècnica més que notable.

Mar Coll aspirava a revalidar amb Tots volem el millor per a ella el triomf que va obtenir en els segons Gaudí el seu debut, Tres dies amb la família. Però ahir es va haver de conformar amb els Gaudí per a dues actrius del film, Clara Segura i Nora Navas, un reconeixement important de l'habilitat i subtilesa de Coll en la direcció d'intèrprets.

La resta de premis van estar força repartits. Barcelona, nit d'estiu va esgarrapar-ne gràcies a la banda sonora de Joan Dausà, inspirador d'un dels episodis del film amb el seu popular Jo mai mai. El premi al vestuari, com és tradició, a la pel·lícula d'època de torn: Història de la meva mort, d'Albert Serra, que va estar a l'altura del seu personatge proposant a l'Acadèmia enviar tots els actors nominats a Guantánamo. Eduard Fernández va replicar-li emprenyat amb un record a Philip Seymour Hoffman. "Hi ha coses que no es diuen", va dedicar a Serra. Ramon Madaula va conquerir per La por el premi a l'actor secundari, i José Sacristán, el de millor protagonista per El muerto y ser feliz. L'actor va protagonitzar un dels moments de la gala cridant un "Ens necessitem els uns als altres!" aplaudit per una part del públic.

Com era previsible, el biopic sobre Eva Perón d'Agustí Villaronga es va endur el Gaudí a millor telefilm, i Món Petit, sobre el viatge en cadira de rodes d'Albert Casals, el de millor documental, que el protagonista, a punt d'entrar a l'Iran, òbviament no va pujar a recollir.

El Gaudí d'honor d'aquesta edició, Julieta Serrano, es va limitar a fer un breu i emocionat discurs amb record per als "teatrillos i cinemes de barri" d'una Barcelona "heroica" i la defensa del cinema com a "treball d'equip", tot i que "una gent aliena a l'esperit humà vulgui deixar-nos fora de joc". Menys sintètica va ser Isona Passola. En el seu discurs, la presidenta de l'Acadèmia va reivindicar l'europeisme del cinema català defensant-lo com a una "qüestió d'estat", tot i que "malauradament a l'estat espanyol no ho sigui". I ho va rematar amb una defensa aferrissada de la taxa a les operadores d'internet amb què el Govern vol finançar el cinema català. "Que estiguin tranquil·les", va dir referint-se a les operadores, "que ens han de compensar de les quotes més altes que tenim a Europa i per a elles no suposarà res". Geni i figura.

Els 21 guanyadors de la sisena edició dels premis Gaudí

Millor pel·lícula

La plaga, de Neus Ballús

Millor pel·lícula en llengua no catalana

Los últimos días, d'Àlex i David Pastor

Millor direcció

Neus Ballús per La plaga

Millor actriu principal

Nora Navas per

Tots volem el millor per a ella

Millor actor principal

José Sacristán per

El muerto y ser feliz

Millor actriu secundària

Clara Segura per

Tots volem el millor per a ella

Millor actor secundari

Ramon Madaula per La por

Millor guió

Neus Ballús i Pau Subirós per La plaga

Millor muntatge

Neus Ballús i Domi Parra per

La plaga

Millor direcció de producció

Josep Amorós per

Los últimos días

Millor pel·lícula documental

Món petit, de Marçal Barrena

Millor curtmetratge

Godka cirka (Un forat al cel), d'Àlex Lora i Antoni Tavaldi

Millor pel·lícula per a la TV

Carta a Eva, d'Agustí Villaronga

Millor direcció artística

Balter Gallart, per

Los últimos días

Millor música original

Joan Dausà, per

Barcelona, nit d'estiu

Millor direcció de fotografia

Daniel Aranyó per

Los últimos días

Millor vestuari

Lourdes Pérez i Rosa Tharrats per Història de la meva mort

Millor so

Licio Marcos de Oliveira, Oriol Tarragó i David Calleja per

Los últimos días

Millor efectes especials/digitals

Lluís Rivera, Pablo Perona,

Juanma Nogales, Jon Aguirre, Manuel Ramírez i Isidro Jiménez per Los últimos días

Millor maquillatge i perruqueria

Patricia Reyes per

Los últimos días

Millor pel·lícula europea

Amor, de Michael Haneke