De les classes magistrals al ‘coaching’ cultural

BarcelonaEn setze anys, l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès s’ha convertit en un laboratori creatiu d’una gran efervescència, no només en l’àmbit català o estatal, sinó també europeu: amb gairebé 2.000 alumnes matriculats durant l’últim curs, és la més gran d’Europa i la segona a escala mundial, només superada pel Gotham Writers’ Workshop de Nova York. Actualment, l’Escola d’Escriptura ofereix més de 110 cursos presencials -una bona part dels quals també es poden seguir virtualment-, compta amb un centenar de professors i ha creat, recentment, l’escola de narrativa audiovisual, el centre de desenvolupament de guions de cinema i televisió i el servei de coaching cultural.

L’art d’especialitzar-se

Assessorar els alumnes un per un i sobre el que vulguin aprendre

Jordi Muñoz i Pau Pérez, directors de l’Escola d’Escriptura, expliquen en què consisteix una de les últimes incorporacions, el coaching cultural: “És un projecte innovador i pioner que pretén posar a l’abast de qualsevol persona interessada les eines adequades per aprofundir en aquell camp”. Coordinat per Marilena de Chiara i Jorge Carrión, el servei vol ser “un acompanyament per tenir un bagatge cultural molt més especialitzat”, i inclou un ventall de possibilitats que passen per l’òpera, la dansa, les sèries de televisió, internet, la postmodernitat literària, el còmic i la moda. Muñoz i Pérez en donen un exemple: “Posem per cas que algú va al Macba i no entén res i vol fer un coaching cultural sobre art contemporani. Es tracta no només d’ensenyar-li les claus que li permetin desxifrar-lo, sinó també acompanyar-lo en la descoberta, a partir de visites al museu, comentari de lectures, sessions de treball i contacte per correu electrònic i telèfon”. Les sessions de coaching s’ofereixen, de moment, en quatre idiomes: català, castellà, anglès i italià. Poden estar orientades a ampliar el bagatge de la persona que el sol·licita o també ajudar-la en un projecte literari que requereixi documentació precisa.

Posar a punt un llibre

Les publicacions dels alumnes de l’Ateneu ja són més de 700

Els alumnes que hagin passat per alguns dels itineraris docents de l’Escola d’Escriptura i hagin acabat l’obra que treballaven -una novel·la, un recull de contes, un poemari- poden optar a un servei de tutoria individualitzada en català, castellà, anglès, francès, italià, alemany o rus. “Són nou sessions de dues hores cadascuna en què tutor i alumne posen a punt el projecte”, expliquen els directors. En cas que l’autor vulgui, el pròxim pas és aconseguir que el llibre sigui publicat. De moment, ja han estat més de 700 els volums publicats per part d’alumnes o professors de l’Escola d’Escriptura. Només el 2013 en van aparèixer 90, entre els quals hi ha Quan vaig deixar de ser natura lleugera, d’Anna Altisén (Empúries); L’última mohicana, d’Anna Bou (Curbet); Ulls de gel, de Carolina Solé (Columna), i Set dies de Gràcia, de Carla Gràcia (Rosa dels Vents). En alguns casos, seguir algun dels itineraris d’escriptura creativa permet sortir de l’escola amb un contracte editorial o fins i tot amb agent literari.

Un campus quasi universal

A l’Ateneu només li queda arribar a un continent: Oceania

Paral·lelament a la incorporació de cursos, com ara els de guió de cinema, de televisió, de curtmetratge o de documental, el centre ha confiat també en els cursos virtuals, que s’han anat ampliant en aquests últims cinc anys. “Ara per ara segueixen els itineraris en castellà i català alumnes de diversos països europeus, de Nord-amèrica i de Llatinoamèrica, i fins i tot de l’Àfrica i l’Àsia: tenim un matriculat de Xangai”, expliquen Jordi Muñoz i Pau Pérez, que reconeixen amb un somriure que l’únic continent on encara no han arribat és Oceania.

Un dels reptes pendents de l’Escola d’Escriptura és aconseguir que els estudis d’escriptura creativa tinguin un reconeixement acadèmic oficial.