Les ciutats de novel·la d'Edward Rutherfurd

Barcelona.A Midnigth in Paris, Owen Wilson interpreta un home que somia a viure en el París de Hemingway i Scott Fitzgerald. "El París de la Generació Perduda seria la meva segona opció", afirma l'escriptor anglès Edward Rutherfurd. "M'agradaria conèixer Hemingway, que era un gran mentider: sempre queixant-se que era pobre a París i la seva dona tenia una pensió vitalícia! Però la primera opció seria sempre el París de la Belle Époque".

Rutherfurd no ha pogut fer realitat el somni de viatjar en el temps com el protagonista del film de Woody Allen però tampoc s'ha quedat de braços plegats. París (Roca Editorial) és el fruit del seu amor per la ciutat que el general Von Choltitz es va negar a cremar, rebutjant l'ordre directa de Hitler. Són 839 pàgines plenes d'història i personatges reals, d'intrigues de palau i drames de carrer, construccions èpiques i conflictes llegendaris. Des de l'Edat Mitjana fins a la França ocupada, Rutherfurd es capbussa en el passat de la ciutat seguint el fil de quatre sagues familiars de diferent condició social: els aristòcrates De Cygne, els burgesos Blanchard, els revolucionaris Le Sourd i els obrers Gascon. Són famílies de ficció, però es creuaran amb personatges històrics com Gustave Eiffel, Claude Monet i, esclar, Ernest Hemingway.

Però París no és la primera ciutat on l'autor s'endinsa a través de la literatura. Abans ja ho havia fet amb Londres, Nova York, Dublín i fins i tot amb la seva ciutat natal, Salisbury; novel·les de les quals ha venut milions d'exemplars. "El lector vol que la ciutat no sigui un personatge més, sinó el protagonista", diu.

Barcelona, una possibilitat

Dimarts, mentre visitava les runes del Born convidat pels organitzadors de les primeres jornades Barcelona Novel·la Històrica, Rutherfurd es va fer un tip de respondre a la pregunta: "Quan escriurà la novel·la de Barcelona?" "En el meu últim tour promocional m'han preguntat quan faré la novel·la de Copenhaguen, Ottawa, Oakland, Sydney i Hobart, la capital de Tasmània -comenta resignat-. Barcelona aniria davant de totes aquestes ciutats, evidentment. Té una història dinàmica i interessant en termes dramàtics. És una de les cinc o sis possibilitats que tinc al cap. Però encara s'han de cuinar a foc lent".

En les seves novel·les, Rutherfurd passa revista a la història dels monuments més emblemàtics i els personatges representatius de cada ciutat. "Sóc conscient que per a alguns lectors els meus llibres serveixen com a guies d'un futur destí turístic. Però també atreuen molts viatgers casuals". Gràcies a Sarum , el seu llibre sobre Salisbury, la ciutat va rebre centenars de milers de visitants, un servei que l'Ajuntament va agrair posant el seu nom a un carrer. "Em fa feliç que els meus llibres encoratgin els lectors a visitar ciutats o a indagar més en la seva història -diu-. Però qui es pensi que llegint una novel·la ja ho sap tot d'una ciutat està molt equivocat".

Avui, Rutherfurd participarà en una taula rodona sobre les lectures indicades per escriure una bona novel·la. "La meva gran influència tècnica és James A. Mitchener, el creador de la novel·la històrica que comprèn diverses generacions, i també Arthur Conan Doyle", diu.