Rere la bastida de la Pedrera

BarcelonaPoques persones coneixen tan bé l’esquelet de la Pedrera com l’arquitecte Francesc-Xavier Asarta. És l’única persona que ha participat en les tres últimes rehabilitacions que s’hi han dut a terme (el 1988-89, el 2001-2003 i l’actual). El pla director preveu una intervenció cada decenni per garantir la conservació de la carcassa d’un edifici únic. Conèixer l’estructura és essencial per no perdre temps, i Asarta se sap els 2.600 m de façana de memòria, pedra a pedra. Tanmateix, continua descobrint petites curiositats constructives en l’obra d’Antoni Gaudí. “Sempre surten sorpreses i anècdotes”, confessa.

La Casa Milà es va aixecar entre el 1906 i el 1910 -tot i que es va firmar el final d’obra el 1912-. És un edifici de planta lliure, sense parets de càrrega, sustentat en pilars. Una estructura de forjat subjecta la façana, que es pot imaginar com una cortina decorativa de pedra, la majoria de la qual procedeix de Vilafranca del Penedès -la resta, un 10%, que és pedra de càrrega, ve del Garraf.

L’elecció va ser “un capritx de l’arquitecte”, apunta Asarta. I té els seus pros i contres: es tracta d’un material que resisteix molt bé l’erosió, però en canvi és molt porós. Això genera el principal problema de conservació: l’aigua de la pluja rellisca pel mur, es filtra a l’interior, oxida el ferro, que augmenta 8 vegades de mida i pressiona la pedra fins a fissurar-la. Aquesta patologia s’agreuja perquè Gaudí, si bé va fer treballar els obrers seguint una maqueta de guix, va retocar-ne les formes un cop van acabar, com si fos un escultor, i en algunes parts del revestiment va deixar una amplada de només 2 centímetres.

Les esquerdes són el que cal arreglar amb les obres, que duraran pràcticament un any, fins al desembre -la meitat estarà enllestida per la Mercè-. Han trobat 200 fissures. ¿Són moltes? “No ens ha sorprès”, afirma l’arquitecte. També ho aprofitaran per netejar la pedra ennegrida i impermeabilitzar els trenta balcons de la casa per intentar allargar el temps de rehabilitació als quinze anys.

Una esquerda de la M de Maria

Ara s’està treballant al cim de la bastida, on ja s’havia començat a esquerdar la M de la inscripció mariana Ave gratia M plena Dominus tecum. Els obrers han tret les lloses de pedra, han sorrejat la biga de ferro per netejar-la i aplicar-hi antioxidant, la taparan amb morter de reintegració i finalment s’hi col·locarà una pedra nova. Per mantenir la uniformitat de color gris-blanc, les han anat a buscar a la pedrera entre Avinyonet i Olèrdola d’on Gaudí, diu el boca-orella, devia treure les originals. La rehabilitació és lenta. Només hi pot treballar un equip tècnicament preparat: són 12 persones.

Un picapedrer treballa la textura del morter que hi han tornat a col·locar a cops d’escarpa i martell, com havien fet fa un segle. “Només reparem el que veiem. Quan descobrim una fissura, explorem la patologia i el 90% de vegades al darrere hi ha el ferro”, explica l’arquitecte. Si l’esquerda és petita, s’hi col·loca resina, si és gran s’ha d’operar. En l’única intervenció que s’hi havia fet abans de l’era Asarte, als anys 70, només es van grapar les fissures perquè no caiguessin les pedres, i es va haver de desfer una dècada més tard. Avui en dia, la càtedra de cristal·lografia de la Universitat de Barcelona revisa tots els materials utilitzats per garantir-ne la durabilitat.

Gaudí manté el poder d’atracció

La immensa bastida que es va col·locar al gener a la façana d’un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, que és Patrimoni de la Humanitat, va aixecar polseguera pels anuncis comercials que la decoren -aquests dies, circumstancialment, no n’hi ha cap-. Xavier Bas, subdirector de Fundació Catalunya-La Pedrera, ho justifica: les obres tindran un cost de 750.000 euros, i els anunciants en costejaran més del 50%. La resta corre a càrrec de la Fundació, gestora d’un edifici que genera uns grans beneficis que -defensen- reverteixen en projectes educatius, culturals i patrimonials. Les cues de visitants continuen immutables -l’any passat l’edifici va rebre 1,15 milions de visitants-. Les obres no han alterat el funcionament de les visites guiades i per ara no se n’ha ressentit el públic, però sí el lloguer d’espais.