Mor l'actor Philip Seymour Hoffman als 46 anys

Barcelona.Els espectadors tenen un gran record de Philip Seymour Hoffman, sigui com a guru d'una secta religiosa inspirada lliurement en la cienciologia a The master, com a alter ego de Truman Capote en el biopic pel qual va guanyar l'Oscar en la categoria de millor actor el 2005 o, anant una mica més enrere, en la seva contribució decisiva en pel·lícules com Magnolia, El gran Lebowski, Happiness i Boogie nights. La trajectòria de l'actor nord-americà ha quedat interrompuda prematurament -va ser trobat mort ahir al seu apartament de Manhattan, les primeres hipòtesis apunten que per culpa d'una sobredosi-, però l'empremta que deixa en el cinema d'autor i en les grans produccions de qualitat és de primer nivell.

Nascut a Fairport, Nova York, el 1967, va debutar en cinema i televisió el 1991. Després de participar en pel·lícules com L'essència d'una dona -al costat d'Al Pacino i Chris O'Donnell- i Twister (1996), ràpidament es va convertir en una de les icones del cinema indie gràcies a la relació professional amb Paul Thomas Anderson, els germans Coen i Todd Solonz. Amb el primer, participaria en cinc de les sis pel·lícules que fins ara integren la seva filmografia: apareixeria a Sidney (1996), però seria a partir de Boogie nights (1997) que la seva imatge poderosa i inquietant -els seus papers acostumaven a ser foscos i pertorbadors- s'aniria consolidant. Més endavant, Anderson tornaria a comptar amb ell per a l'ambiciosa Magnolia (1999), Punch-drunk love (2002) i la recent The master (2012).

Philip Seymour Hoffman tindria un petit paper a El gran Lebowski (1998), una de les pel·lícules de culte de Joel i Ethan Coen, protagonitzaria una de les històries creuades que Todd Solonz es va empescar a Happiness (1998) i acompanyaria Matt Damon, Gwyneth Paltrow i Jude Law a El talent de Mr. Ripley (1999), d'Anthony Minghella, thriller psicològic sobre la creació literària més coneguda de Patricia Highsmith.

Una carrera molt reconeguda

Abans de fer 40 anys, l'actor ja era un valor consolidat. Havent participat a Punch-drunk love (2002) i Cold mountain (2003), va guanyar l'Oscar per a la millor interpretació masculina a Capote (2005), basada en les penes i treballs de l'escriptor nord-americà -regades abundament amb alcohol- per escriure un dels llibres de periodisme d'investigació més celebrats de la segona meitat del segle XX, A sang freda. El mateix any 2005 va destacar en la sèrie Empire falls : la seva interpretació va merèixer una nominació per als premis Emmy. Paral·lelament a la trajectòria cinematogràfica, Seymour Hoffman també va actuar al teatre i va dirigir diverses obres. Va estar nominat als premis Tony per True west (2000), Long day's journey into night (2003) i Death of a salesman (2012).

Si bé l'actor havia reconegut en vida que tenia problemes d'addicció a les drogues i es va sotmetre l'any passat a un programa de rehabilitació per a heroïnòmans, el seu ritme de treball no se'n va arribar a ressentir. El 2007 tindria un dels papers protagonistes a Abans que el diable sàpiga que has mort, l'última pel·lícula de Sidney Lumet, i un any després aconseguiria una segona nominació als Oscars pel paper de bisbe acusat d'abusar sexualment d'un menor a Doubt. El 2010 debutaria com a director de cinema amb Jack goes boating, una comèdia romàntica sobre un conductor de limusines que intenta lligar-se una jove. Entre els seus últims papers destaquen els d' Els idus de març, dirigida per George Clooney (2011), The master, una de les pel·lícules més ben rebudes del 2012 -per a la qual va estar nominat a l'Oscar com a millor actor- i L'últim concert (2012). Havia participat recentment en l'adaptació de la novel·la de John le Carré A most wanted man, d'Anton Corbijn, encara per estrenar, i rodava la segona i la tercera part d'Els jocs de la fam.