"Som al final d'una època, però no sabem què passarà"

Barcelona.Fa 25 anys que Lluís-Anton Baulenas va publicar el seu primer llibre, el recull de contes Qui al cel escup (Eumo, 1987). Des de llavors, l'escriptor no ha deixat d'estar present en l'actualitat literària gràcies a una dotzena de novel·les -algunes de les quals han guanyat premis literaris com el Sant Jordi, el Carlemany, el Ramon Llull i el Bertrana-, llibres de narracions, obres de teatre i fins i tot una trilogia d'adaptacions cinematogràfiques a càrrec de Ventura Pons. Després d' El nas de Mussolini (Proa, 2009), Baulenas va començar el parèntesi creatiu més llarg de la seva trajectòria, trencat ara per un llibre robust i magnètic, Quan arribi el pirata i se m'emporti , la primera novel·la que publica amb RBA-La Magrana.

"El repte creatiu ha estat molt gran i diferent dels que m'havia marcat fins ara -diu l'escriptor-. Si a La felicitat (2001) introduïa elements de realisme màgic, aquí explico dues històries en paral·lel que conflueixen l'any 2006". El punt de partida del llibre és el naixement l'any 1909 de "l'ogre", Miquel-Deogràcies Gambús, un personatge que malda per conservar el seu tresor més preuat al mateix temps que és capaç de construir un imperi empresarial que arriba fins a la Barcelona d'abans-d'ahir, la que ja començava a intuir la crisi. En aquest marc apareix la segona línia argumental de la novel·la, que té com a protagonista Jesús Carducci, propietari d'un gabinet d'atenció mèdica al barri del Raval que acaba de patir una doble pèrdua: d'una banda, se li ha mort el germà petit; de l'altra, ha acabat la relació amb la seva parella, el Gerard. "El Jesús intenta entendre què passa al seu voltant, però és conscient de les seves limitacions -explica Baulenas-. És tan honest com pot, i no entra en la tonteria teòrica en relació al compromís: fa el que pot, que és molt més del que es pensa. La novel·la té un missatge positiu. Encara que viure el dia a dia sigui dur, el Jesús se'n surt".

Entrar a l'aventura

L'adquisició d'una figura d'un pirata que l'acompanyarà durant tota la novel·la és la invitació al viatge de Baudelaire: l'amulet és el símbol que activa les aventures de la novel·la. Carducci no triga a entrar en contacte amb el president de Prospective Business, el mateix Miquel-Deogràcies Gambús de qui anem sabent el periple biogràfic als capítols imparells: als 96 anys, l'empresari continua governant amb mà dura la multinacional i farà una proposta temptadora a Gambús, que té un contracte de tres hores a la setmana a la seva empresa per atendre els treballadors. El practicant li crida l'atenció perquè se sent fascinat per Murray N. Rothbard, un teòric anarcocapitalista que té una importància cabdal en el subtext del llibre.

"Rothbard es proposava privatitzar-ho tot. Fins i tot deia que si es privatitzava l'aire es mantindria més net gràcies a l'esforç que hi dedicaria el seu propietari -aclareix l'escriptor-. Pel teòric nord-americà, l'estat era sinònim d'ineficàcia i lladronici. Tenia una fe increïble en l'empenta privada de l'individu. El tema és de molta actualitat: que aquestes tesis es portessin a la pràctica implicaria una selecció natural molt bèstia. Es passaria per un període gairebé de ciència-ficció, amb gent que viuria en condicions molt precàries i una minoria privilegiada. D'altra banda, a Europa la crisi està provocant que els estats es treguin del damunt una part important de les competències que havien assumit durant dècades".

El món del capitalisme salvatge

Un dels punts forts de Quan arribi el pirata i se m'emporti és el retrat del barri del Raval d'abans de la crisi. Baulenas, que a l'època d'escriptura del llibre "pràcticament hi vivia", pren nota de la delinqüència, la prostitució i les màfies, però també de la poca convivència entre immigrants i barcelonins. "L'ajuntament socialista va intentar colonitzar el Raval amb gent de classe mitjana-alta, culturalment forta -diu Baulenas-. Pensaven que així el teixit poblacional aniria canviant i els immigrants serien expulsats, tot i que no sabien on. Aquesta implantació de gent ha fracassat, en part per culpa de la crisi". L'autor ha triat algunes de les "moltes sensacions viscudes i observades al barri" i les ha incorporat a la trama, que avança a un ritme serè, que s'accelera a partir de la revelació del tresor que custodia Miquel-Deogràcies Gambús i que Jesús Carducci ha de fotografiar. "La major part de l'acció del llibre se centra en els anys del capitalisme salvatge, en un moment en què fins i tot l'art entra en l'especulació -revela Baulenas-. L'art va generar moviments de diners brutals, molt forts. Podem dir que en el mínim argument de suspens de la novel·la el món de l'art hi és present".

"Som al final d'una època, però no sabem què passarà", diu l'autor cada vegada que se li pregunta per l'actualitat. Ni ell mateix sap si podrà continuar dedicant-se a la creació a temps complet, tot i que ha guanyat bona part dels premis més prestigiosos en llengua catalana i ha estat traduït a una desena de llengües. "Sóc optimista, però la incidència de la crisi és important i et dificulta la vida -admet-. Ara circulen menys diners en el món cultural, però els escriptors en català estem predisposats a la supervivència. ¿Podrien ser millors les condicions? Sí. ¿Això implica que la literatura que fem és pitjor? No ho veig així".