Josep Maria de Sagarra vol tornar a ser popular

El 27 de setembre del 1961 moria Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, un dels escriptors catalans més populars i prolífics de la primera meitat del segle XX. Cinquanta anys després, l'efemèride va passar desapercebuda, institucionalment parlant, i no ha estat fins gairebé quatre mesos més tard que el greuge serà mig reparat. Per demà dilluns, a partir de les 19.30 h, la Generalitat ha convocat un homenatge al Palau de la Música que té la intenció de retornar a Sagarra una mica de la popularitat que va tenir en vida. Les invitacions, que es van posar a disposició dels interessats a través d'institucions públiques i de diversos mitjans de comunicació, es van esgotar en poques hores.

El director Joan Ollé ha estat l'encarregat de posar fil a l'agulla i reconstruir el mite sagarrià -polièdric i hiperactiu- a partir d'una posada en escena "de l'austeritat i simplicitat que reclamen els nostres dies", però, així i tot, amb una representació d'actors i músics gens anecdòtica. Per la part interpretativa hi haurà Joan Anguera, Pere Arquillué, Sílvia Bel, Ivan Benet, Montserrat Carulla, Enric Majó, Rosa Novell, Josep Maria Pou, Carme Sansa i Lluís Soler. Les adaptacions musicals d'una selecció de poemes sagarrians serà executada per Ester Formosa, Roger Mas, Sílvia Pérez Cruz, Marina Rossell, Toti Soler, Maurici Villavecchia i el cor jove de l'Orfeó Català.

Un viatge biogràfic

L'equip interpretatiu i musical plantejarà un exercici de memòria que resseguirà la biografia de Josep Maria de Sagarra començant pel principi de la segona part de la seva autobiografia: "Jo vaig néixer cap a les nou, quarts de deu, de la nit del dia 5 de març de 1894. El part no oferí complicacions i tot va anar com una seda, segons havia previst la senyora Consuelo". Fill de l'historiador Ferran de Sagarra, última baula d'una nissaga que es remunta fins a l'any 1524, i de Filomena de Castellarnau, a les Memòries Josep Maria es declarava més a prop de la família materna que de la paterna: "Físicament i moralment he de reconèixer que sóc un Castellarnau de cap a peus". Això no li impediria explorar la biblioteca de la casa -de gairebé quatre segles d'antiguitat- i començar a desenvolupar un gust literari ferm i omnívor, compaginat amb les excursions als boscos per estudiar els ocells, una de les passions que l'acompanyaria tota la vida i a la qual dedicaria un llibre i tot, Els ocells amics (1922), que l'homenatge del Palau no passarà per alt.

Josep Maria de Sagarra es donaria a conèixer literàriament l'any 1913 amb el poema Joan de l'Ós , Englantina d'Or dels Jocs Florals, i el fet de sovintejar la penya literària de l'Ateneu Barcelonès el va esperonar a pitjar l'accelerador creatiu i estrenar-se amb Primer llibre de poemes (1914) i El mal caçador (1916) al mateix temps que escrivia la seva primera obra de teatre, Rondalla d'esparvers (1918) i una novel·la, Paulina Buxareu (1919).

D'aquesta etapa primerenca l'homenatge al Palau de la Música rescatarà alguns dels poemes més emblemàtics de Cançons d'abril i de novembre (1918), Cançons de taverna i d'oblit (1922) i Cançons de rem i de vela (1923), com també Record de Solsona , La dansarina del Cafè Concert , Vinyes verdes vora el mar , Balada de Luard el mariner , Entre les barques quan passa l'amor... i Dancing girl , quinta essència dels happy twenties , anys de disbauxa i descobertes constants: "Tu dius això i allò, / ella somriu i calla, / escolta el teu parlar de llamp i tro, / i et fa l'ullet i xucla amb una palla / el vas de color indefinit, / i fa veure que es torna vermella / i el que suara lentament li has dit / li surt per l'altra orella".

L'home orquestra

Durant la dècada dels 20, Josep Maria de Sagarra va compaginar l'escriptura vertiginosa d'obres de teatre -que gaudien d'una acceptació notabilíssima-, la creació poètica i la crítica teatral i l'articulisme, exercits en tribunes com La Publicitat i Mirador , amb seccions tan seguides com L'aperitiu i Cafè, copa i puro , que tampoc seran ignorats en l'acte del Palau. La prosa dúctil, llaminera i emocionant de Sagarra podrà ser escoltada gràcies a la lectura de fragments d'articles com Port de la Selva i La meva cançó . Com que es tracta d'un homenatge declamat, musicat i cantat, la part teatral -la més abundosa i enriolada- serà poc generosa. En comptes d'això es posarà èmfasi en dos poemes llargs confeccionats al cim de la popularitat sagarriana: El comte Arnau (1928), èpic i monumental, i El poema de Nadal (1931), que el mateix Sagarra es va atrevir a recitar en un Palau de la Música ple a vessar.

Només un any després, el 1932, Sagarra va publicar la seva novel·la més coneguda, Vida privada , retrat de l'engrunament econòmic i moral d'una família de la burgesia barcelonina, els Lloberola, que més d'un conegut de Sagarra va llegir amb la desagradable sorpresa de reconèixer-s'hi.

Abans de l'aturada inevitable que suposaria l'esclat de la Guerra Civil, Sagarra encara va tenir temps d'estrenar un grapat més d'obres de teatre, com ara La rambla de les floristes i El cafè de la Marina , aquesta última també representada en l'acte del Palau per mitjà de la lectura d'un fragment de la peça. Acabat de casar amb Mercè Devesa, Sagarra va emprendre un llarg viatge per la Polinèsia, experiència que va recollir al llibre de viatges La ruta blava. Viatge a les mars del Sud , que seria publicat en versió castellana l'any 1942 i en català 22 anys després, a títol pòstum. Aquest quadern també serà recordat en l'homenatge al Palau a partir dels passatges dedicats a Madu i al port de Papeete: "Escampada al voltant de la rada, davant d'un lagon vastíssim i mantenint per teló de fons la màgia policolor de l'illa de Morea, Papeete és un ample jardí tropical on es crien uns quants carrers de botigues i on es respiren uns quants centenars de bungalows mig amagats entre el verd dels cocoters, dels mangos, dels buraos, dels banians, dels maiorés, de les més fines acàcies, dels més esmolats pandanus i dels flamboyants més tenyits de vermell".

El Sagarra més tropical i viatger donarà pas al vessant com a traductor. Es llegiran fragments de la versió de La Divina Comèdia , de Dante Alighieri, i d' Antoni i Cleopatra , de William Shakespeare. El tram final serà representat per diversos fragments de l'últim poema sagarrià i el més extens de tots, Montserrat, publicat per primera vegada -encara que en versió censurada- l'any 1956.

Les obres completes, aturades

La Generalitat homenatja demà a la tarda "un escriptor d'una significació extraordinària en la nostra cultura i per la llengua", segons va recordar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, durant la roda de premsa de presentació de l'espectacle. Tot i la importància de Sagarra, la Institució de les Lletres Catalanes ha deixat de subvencionar la publicació de la seva obra completa, de la qual Edicions 3i4 n'ha publicat 18 volums. El responsable de l'edició, Narcís Garolera, sap que després del dinovè volum, previst per febrer, no hi ha data per al proper lliurament. "El conseller va dir que s'ho repensaria, és a les seves mans", diu Garolera. Entre les tres obres incloses al volum que està a punt de veure la llum, destaca una farsa ambientada als baixos fons i que porta per títol El cas del senyor Palau .