BARCELONAGaudí és l'artista més important del Modernisme català. La seva obra és, de fet, el principal atractiu turístic de Barcelona i des de ja fa uns quants anys els seus edificis s'han convertit en màquines d'atreure visitants i diners. Semblaria lògic que al Museu Nacional d'Art de Catalunya (fins ara anomenat MNAC) hi hagués un àmbit dedicat a la seva figura que permetés posar-lo en context, explicar-lo de manera objectiva i rigorosa i mostrar les obres mobles (és a dir, transportables) que ens queden de la seva obra. De moment, però, l'únic que hi ha és un petit àmbit en el recorregut museogràfic del Modernisme que mostra les sis peces de l'arquitecte que guarda el museu: quatre seients, un paviment i un tros d'una reixa.
Un dels objectius de Pepe Serra, el director del MNAC, de cara al futur immediat és arribar a acords amb totes les institucions i entitats que conserven documents o peces originals de Gaudí (plànols, maquetes, mobles i fragments arquitectònics) perquè, en col·laboració i en concepte de préstec o dipòsit, s'avinguin a cedir-les per poder oferir als visitants un àmbit permanent dedicat a Gaudí. "Estem en converses amb tothom, des de la Càtedra Gaudí fins a la Sagrada Família, per veure si podem aglutinar esforços i així oferir una visió més completa de l'arquitecte", explica Pepe Serra, que aclareix que són uns contactes encara molt inicials que volen sumar esforços. "Som el museu nacional, és a dir, de tots, i per això es tracta que els diferents centres i entitats s'hi sentin representats. No volem fagocitar ningú sinó ajudar a donar-los visibilitat i al mateix temps posar els mitjans perquè es pugui explicar Gaudí de manera seriosa i donant-li la màxima projecció".
El que queda clar és que no s'està parlant d'una exposició, sinó d'un espai permanent en el context de la col·lecció. "Encara no està definit del tot, em preocuparia que fos una càpsula aïllada del conjunt del recorregut de l'art del segle XX. Es tracta de crear un relat, de fer mirades transversals a la col·lecció", comenta Serra. Això, diu, serveix per al cas Gaudí però també per a altres artistes catalans, com Tàpies, que pot tenir una connexió clara amb el Romànic, o Perejaume, que podria emmirallar-se en el Gòtic. És un camí que encara s'està explorant i que es podrà desenvolupar els pròxims anys, un cop ja s'ha pres la decisió, ajornada tants anys, de deixar que el MNAC pugui acabar les seves col·leccions en el món actual. La possibilitat d'establir diàlegs entre el present i el passat, com ja va fer Pepe Serra quan estava al capdavant del Museu Picasso, permet donar més agilitat a la visita del museu i oferir una mirada més fresca i nova a les seves col·leccions.
Aliances per actualitzar Gaudí
Posar Gaudí en relació amb els artistes de la seva època representats a les sales del MNAC serà, per a Jaume Sanmartí, arquitecte, professor i actual director de la Càtedra Gaudí, "com trobar la quadratura del cercle". El màxim responsable d'aquesta entitat comparteix amb Serra el desig d'aglutinar els esforços dels diferents agents gaudinians per vetllar pel llegat de l'arquitecte, difondre'l internacionalment i obrir les portes a noves lectures que el tornin a posar d'actualitat. El MNAC i la Càtedra, que va ser creada el 1956 adscrita a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, actualment mantenen una relació fluïda que ja ha començat a donar fruits. Fa un any van cedir, a petició del museu, dos elements decoratius recoberts de trencadís provinents del Parc Güell, recuperats durant l'última restauració que s'hi va portar a terme, i Sanmartí es mostra il·lusionat davant les col·laboracions que puguin sorgir d'ara endavant entre les dues institucions. "Al MNAC tenen una bona quantitat de material i si és necessari en deixarem més", afirma l'arquitecte. El museu es podria convertir, amb aquesta col·laboració, en un catalitzador i en l'aparador dels fons de la Càtedra Gaudí, una entitat prestigiosa però que fins ara no ha gaudit de la visibilitat que podria tenir tot i dedicar-se a un creador amb tanta popularitat arreu del món com Gaudí.
Els fons de la Càtedra Gaudí, que va estar dirigida durant 40 anys per l'arquitecte Joan Bassegoda Nonell, desaparegut recentment, abasten tota la trajectòria de l'autor de la Pedrera, des dels dibuixos que va fer quan estudiava a l'Escola d'Arquitectura fins als últims projectes, i també guarda els escrits de l'arquitecte que formen els Manuscrits de Reus.
L'Escola d'Arquitectura de Barcelona va adquirir per a la Càtedra el llegat de l'escultor Joan Matamala, que va col·laborar amb Gaudí a la façana de la Passió de la Sagrada Família. Un altre dels fons que custodia l'entitat és de l'editorial Canosa. Els germans Marino i Emilio Canosa, tots dos arquitectes, van fundar als anys vint a Barcelona una editorial amb el nom familiar i van publicar la primera biografia de Gaudí, de Josep Francesc Ràfols, el 1927, un any després de la mort del creador de la Casa Batlló. La seva família va donar a la UPC, entre altres materials, les prop de 200 fotografies que van fer per il·lustrar aquesta publicació.
