Els reptes d'un Sudan del Sud independent

Barcelona.La República del Sudan del Sud es convertirà avui en un estat independent. Culmina així el camí que va començar el 2005 amb l'acord de pau entre el govern del Sudan i la guerrilla, després de 40 anys d'una guerra que va deixar dos milions de morts, quatre milions de refugiats i el país devastat. En virtut d'aquests acords, al gener es va celebrar un referèndum a les provín cies del sud, on el 99% de la població va votar per la independència. Ahir als carrers de Juba, la futura capital, ja havia començat la festa.

Els analistes alerten, però, que les coses no seran tan fàcils. "Els governs del nord i del sud encara no han arribat a acords en punts claus per a la viabilitat política, econòmica i social dels dos estats. La delimitació de la frontera comuna, el repartiment dels beneficis del petroli i el pagament del deute extern són temes pendents", diu Patricia García Amado, investigadora de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB. "Encara queda molt camí per fer i caldrà molt suport internacional".

La divisió no ha desencadenat un conflicte a gran escala, però tampoc no és pacífica: 1.800 persones han mort aquest any en combats a les regions frontereres. La zona petroliera d'Abyei pertany al sud però encara no s'hi ha celebrat el referèndum per les resistències del nord, que al maig van ordenar un bombardeig. El Kordufan meridional, que havia estat la línia del front durant la guerra, està pendent d'una autonomia dins del nord.

L'ONU deplega els Cascos Blaus

El president del nord, Omar al-Baixir, acusat de crims de guerra al Darfur, ha ordenat continuar l'ofensiva a les dues regions, tot i que paradoxalment serà el convidat d'honor a la cerimònia d'independència i el primer cap d'estat que reconeix el nou país. Ahir l'ONU va aprovar l'enviament de 7.000 cascos blaus per assegurar les fronteres.

La diversitat ètnica al nou estat, on conviuran 62 comunitats, és un altre dels reptes immediats. El sud ha anat configurant una identitat pròpia des que el colonialisme britànic el va aïllar del nord, de majoria àrab. Quan els anglesos van marxar, el nord no va tenir cap sensibilitat amb un sud molt divers i va impulsar ofensives islamitzadores. El nou estat haurà d'aprendre a ges tionar aquesta diversitat, un fet que, d'altra banda, no és cap anomalia en el context africà. "El repte del nou estat és no convertir-se en un aparell al servei de les minories que van estar en guerra, principalment els dinka , que són majoria en el moviment d'alliberament nacional", apunta Antoni Castel, analista del Centre d'Estudis Africans. Amnistia Internacional, a més, ha reclamat al nou estat la derogació de la pena de mort, la fi de les detencions injustificades i la signatura d'un conveni contra la discriminació de la dona.

Petroli i pobresa

Tot i que el Sudan del Sud té reserves petrolieres importants, el 90% de la població viu amb mig euro al dia. La pobresa ha augmentat amb l'arribada de 300.000 sud-sudanesos del nord. Els dos països estan condemnats a entendre's per seguir exportant petroli, que s'extreu al sud i es refina al nord. La Xina n'és un dels compradors principals.

El petroli és un els elements que expliquen la implicació en el conflicte dels Estats Units, que van donar suport a l'acord de pau i al referèndum. Però n'hi ha d'altres: "El nou estat serà un aliat incondicional dels EUA i li obrirà les portes a països claus com Uganda i Kènia".