La infermeria pressiona per poder prescriure fàrmacs
La infermeria vol prescriure fàrmacs i productes sanitaris, un poder ostentat pels metges. Entenen que així poden fer més eficient la sanitat. L'aprovació del decret que ho permet és en mans de l'Estat.
BARCELONAFidel Bayego té 90 anys, és vidu des de fa 16 anys i viu sol al seu domicili del barri del Clot de Barcelona. Cada dos dies ha de passar per les mans d'Elvira Garcia, infermera de l'equip d'atenció primària (EAP) Encants, perquè li canviï les bosses en què acumula l'orina i li faci cures, una rutina motivada per problemes renals. Bayego, un pacient que també pateix hipertensió i diabetis, és un dels molts malalts crònics que són supervisats pel personal d'infermeria. "Sempre em controla la infermera, el contacte amb el metge és puntual", comenta l'ancià. Garcia sap millor que el metge quines gases o quina pomada ha d'utilitzar el malalt, i quin medicament li fa falta en cada moment. Per això els professionals d'infermeria reclamen poder prescriure tant productes sanitaris com fàrmacs. És una demanda històrica.
La modificació de la llei del medicament validada el 2009 preveu acreditar el personal d'infermeria de la potestat de prescriure de manera autònoma. Però aquesta possibilitat, que s'ha de concretar per decret, encara no s'ha desenvolupat. En la primera compareixença al Congrés, la ministra de Sanitat, Ana Mato, va subratllar que hi treballava perquè era una mesura "important". La professió considera que, si se'ls permetés prescriure, contribuirien a fer més sostenible el sistema. "Milloraríem la utilització dels recursos i, de retruc, incidiríem en la despesa sanitària", apunta Garcia, que té una dècada d'experiència a l'EAP Encants. "Tenim més informació sobre les cures del pacient, sabem què necessita i, si ens deixen prescriure, podem propiciar un estalvi econòmic", raona Maria Jesús Megido, presidenta de l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC). Megido recorda que a Europa hi ha diversos sistemes sanitaris que atorguen a la infermeria aquest poder, països en què han assolit més eficiència. El Col·legi Oficial d'Infermeria de Barcelona (COIB) ofereix formació als professionals per tal que estiguin preparats quan s'obri la porta a la prescripció.
Paper capital en el nou model
El Pla de Salut 2011-15, el document estratègic del Govern per reformar el model assistencial, preveu que l'atenció primària tingui més capacitat resolutiva, per gestionar consultes que abans es derivaven a l'especialista i assumir l'atenció dels pacients crònics, grans consumidors de recursos sanitaris. I la infermeria reclama protagonisme. "En el cas dels malalts més fràgils [com els crònics], la infermeria té un paper líder", apunta Megido, de l'AIFICC. "Tenim un pes cabdal si es volen dur a terme els objectius del Pla de Salut", afegeix la infermera de l'EAP Encants. Un 20% del pacients de Garcia tenen més de 75 anys i requereixen atenció a casa, un segment d'usuaris que solen ser pacients crònics i amb pluripatologies.
Glòria Jodar, directora de l'ambulatori de Sant Andreu de la Barca i vicepresidenta del Col·legi Oficial d'Infermeria de Barcelona (COIB), recorda que a Europa ja han entès el valor de l'atenció primària. "Fem de porta d'entrada al sistema i els infermers hi tenim molt a dir", diu Jodar. El conseller de Salut, Boi Ruiz, sol lloar el col·lectiu. "Si una professió sap fer més amb menys és la infermeria i és el que en aquests moments cal fer", va afirmar Ruiz al gener. La infermeria li dóna la raó, però demana gestos per valorar aquesta aportació. "Som excel·lents gestors, perquè estem acostumats a treballar amb pocs recursos. Si volem reduir la despesa farmacèutica, no té lògica que el tema de la prescripció continuï encallat", argumenta Núria Cuxart, directora de Programes del COIB. "Podríem desmedicalitzar molt la sanitat", conclou Jodar, que recorda, però, que a Catalunya hi ha 5,2 infermers per cada 1.000 habitants mentre que la mitjana europea és de 8,4 professionals.