Zapatero i Rajoy s'alien per una reforma exprés de la Constitució

MadridZapatero va encetar la seva primera legislatura, just després de guanyar les eleccions del 2004, anunciant que reformaria la Constitució per fer canvis al Senat i incorporar-hi els noms de les autonomies, la igualtat entre homes i dones en la successió a la Corona i la Constitució Europea. En vuit anys no ho ha aconseguit per falta de suports. Però de tot s'aprèn. Ahir va anunciar una altra reforma constitucional per limitar la despesa de les administracions després de pactar-la personalment amb el candidat popular, Mariano Rajoy, i el candidat socialista, Alfredo P. Rubalcaba.

Fins ara el PSOE sempre s'havia negat a fer aquesta reforma de la carta magna. Per això al grup parlamentari del PP li va faltar temps per recopilar les valoracions contràries a la iniciativa. El president espanyol, Rodríguez Zapatero, va dir el juliol de l'any passat que la mesura que havia proposat el líder del PP el 25 de juny del 2010 durant un esmorzar no tenia "ni fonament, ni eficàcia, ni capacitat". La vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, ridiculitzava l'octubre del 2010 que els populars vulguessin "acabar amb la crisi reformant la Constitució" i el candidat socialista fa mig any deia que la mateixa reforma que finalment es farà "va en contra de la Constitució". Rubalcaba serà el gran perjudicat de la reforma. Durant el ple no li tocava parlar i va haver de sortir uns segons per posar-se davant el primer micròfon que va trobar per dir que Zapatero l'havia convençut el dia anterior dient-li que l'acord amb el PP ja estava fet i que ell va pensar que pel fet de ser un acord entre PSOE i PP seria bo.

Zapatero es precipita

La idea original no va ser una ocurrència de Zapatero. Fa quinze dies que Alemanya i França van proposar una "regla d'or" a tots els països de la zona euro per limitar la despesa. De fet, tan bon punt es va conèixer la proposta, Brussel·les va donar el seu suport a aquest "compromís polític". Ho va dir el portaveu d'Assumptes Econòmics i Monetaris de la UE, Amadeu Altafaj. L'única reforma que fins ara s'havia introduït a la Constitució espanyola aprovada el 1978 també va partir de la iniciativa europea. Va ser el 1992, quan es va haver d'adaptar la carta magna al Tractat de la Unió Europea acordat a Maastrich per permetre que els ciutadans d'altres països europeus residents a Espanya es poguessin presentar a les llistes per les eleccions municipals.

Però no serà fàcil que Zapatero pugui complir els terminis estipulats per abandonar la presidència espanyola amb aquest trofeu. Hi ha temps per fer-ho abans que el president plegui, però caldrà córrer. El president del Congrés, José Bono, va avisar que demà-passat s'acaba el termini perquè PSOE i PP lliurin una proposta que ahir asseguràven tenir "molt avançada".

Quinze o vint dies

Si ho fan, el següent pas serà la convocatòria d'un ple extraordinari al Congrés el 30 d'agost i un altre el dia 1 de setembre. Amb la qualificació de la proposició de llei, segons els càlculs de Bono, la modificació hauria de ser aprovada per lectura única i procediment d'urgència el 9 o el 10 de setembre. Més tard no seria possible perquè amb la reforma aprovada al Congrés s'obrirà un termini de quinze dies per donar la possibilitat que una desena part dels diputats (35) o dels senadors (26) exerceixin el seu dret de demanar que la reforma se sotmeti a referèndum. Amb aquesta aritmètica només si els diputats o senadors del PSC hi donessin suport podria prosperar el referèndum. Si això passa, però, Zapatero marxarà sense reforma. Cal tenir en compte que les Corts Generals es dissoldran el 27 de setembre per poder celebrar les eleccions el 20-N.

El president espanyol va demanar consens als grups parlamentaris per fer una reforma constitucional "necessària" per introduir unes mesures que "sabem que no arreglaran la crisi, però són un bon senyal, un bon camí que permetrà projectar al futur la idea de confiança en la sostenibilitat de les finances públiques espanyoles". El que establirà la carta magna serà una nova limitació a les autonomies en una matèria en què fins ara podien decidir. Es fixarà el sostre de despesa i dèficit al qual les administracions estaran obligades a haver arribat "el 2018 o el 2020". Per Zapatero és "l'única opció" per combatre un deute que va qualificar d'"extraordinàriament elevat" i que obliga a dedicar el 5% del PIB anual a pagar els interessos.

La proposta va sorprendre la major part dels diputats. El líder d'Esquerra Unida (IU), Gaspar Llamazares, ja va anunciar que considera que es tracta d'una qüestió "prou seriosa" perquè sigui sotmesa a referèndum, ja que suposaria convertir "una Constitució de consens en una altra de dretes i ultraliberal". El portaveu del BNG, Francisco Jorquera, va advertir que valdria més reformar el Tractat de la Unió Europea que la Constitució i va criticar que es vulguin introduir canvis "per la porta falsa". Per la diputada de Coalició Canària, Ana Oramas, la reforma s'hauria d'analitzar en un ple específic, mentre que el portaveu d'UPN, Carlos Salvador, va dir que la modificació de la Constitució venia "imposada".

Qui va rebre amb més simpatia l'anunci va ser Rosa Díez, d'UPyD, que va reclamar que s'aprofités la reforma constitucional per "fer-la bé" i abordar altres qüestions. Zapatero vol marxar amb alguna cosa més a sota el braç que el fet d'haver estat el president de la crisi, però no ho tindrà gens fàcil.