L'Antàrtida s'aprima fins a 7 metres cada any

BARCELONA.No és nou. L'escalfament global està desfent el gel de l'Antàrtida. Però falten dades que en concretin l'abast. Ara, un nou estudi indica que les plataformes de gel flotants que envolten la costa s'han aprimat a un ritme que va des de 7 metres a l'any, en les zones més afectades -a l'oest de l'oceà Antàrtic, especialment a les costes del mar d'Amundsen i de Bellingshausen-, fins a uns 20 centímetres en altres regions menys afectades.

L'estudi l'ha liderat el British Antarctic Survey, un centre de recerca de referència mundial, que ha utilitzat imatges captades per un satèl·lit de la NASA proveït de la tecnologia necessària per registrar l'alçària de les plaques de gel i detectar-ne els canvis. Els científics han analitzat dades recollides entre el 2003 i el 2008. El següent pas serà determinar el motiu de la reducció i per què hi ha zones més afectades que d'altres. A més de l'escalfament de l'aire, en el desgel també hi intervé l'augment de la temperatura de les aigües oceàniques per la modificació dels corrents. "En la majoria de casos, aquest aprimament no es pot atribuir al gel que es desfà a la superfície, per tant, ha d'estar impulsat pels corrents marins", indiquen els investigadors del British Antarctic Survey.

Alimentats per les glaceres

Els investigadors creuen que l'escalfament de l'aigua de l'oceà, que afecta, sobretot, les parts submergides de les plataformes, està provocat per canvis en els vents de l'Antàrtida, relacionats amb el canvi climàtic, que han alterat els corrents marins. "Com a resultat, l'aigua marina es canalitza sota el gel flotant", expliquen els investigadors del centre britànic. Però encara hi ha més factors que se sumen a aquest procés. Aquestes grans plataformes de gel es formen quan una glacera s'estén des de la costa fins a surar a la superfície de l'oceà. De fet, els científics han vist que en les plataformes més disminuïdes, les glaceres que les alimenten també pateixen més el desgel. D'aquesta manera, la pèrdua de gel continental acaba provocant un efecte dominó. No només significa menys aliment per a les plataformes, sinó que en transformar-se en aigua líquida contribueix a un increment del nivell del mar.

Les vores externes de les plataformes de gel flotant són impressionants parets verticals de gel. El gruix de les diferents plataformes flotants és variable, però pot situar-se entre 100 i 1.000 metres. Tenint en compte que el ritme de disminució d'aquests grans blocs és de diversos metres per any, els científics dedueixen que a les glaceres es desfan milers de milions de tones de gel que van a l'oceà.

Altres observacions realitzades gràcies als satèl·lits de la NASA han permès veure que hi ha grans plataformes de gel que s'estan esquerdant i s'estan separant del continent.