Diner barat per combatre una crisi llarga
La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) intenta estimular el creixement amb la promesa de mantenir tipus d'interès baixos fins al 2013, ja que creu que la inflació no serà un problema.
Washington.El diner assequible va per llarg als Estats Units davant el fràgil creixement de la seva economia. El desembre del 2008, la Reserva Federal i el Banc Central Europeu (BCE) van abaixar els tipus d'interès per combatre la crisi econòmica que va causar el daltabaix del sistema financer, des- prés de la intervenció de Lehman Brothers. Les seves polítiques monetàries expansives, però, no han aconseguit el seu màxim objectiu, que és reduir la desocupació en temps de recessió. A més, el crèdit, amb comptagotes, tampoc ha servit per animar la inversió de les empreses i, per tant, augmentar el creixement econòmic dels països.
La Reserva Federal va prometre a principis de setmana mantenir els tipus d'interès entre el 0% i el 0,25% fins al 2013. L'anunci va ser insòlit, ja que mai havia anunciat un interès fix per tant de temps però, segons alguns experts, era necessari. L'economia nord-americana va créixer sols un 1,3% en el segon trimestre, l'atur segueix alt amb un 9%, i el deute desorbitat del país, que se situa en els 14,3 bilions, va causar els últims mesos una crisi política que ha perjudicat la confiança dels inversors i ha suposat la pèrdua de la triple A pel crèdit del país.
Ken Kuttner, professor d'economia de Williams College, explica que la raó principal de la decisió de la Reserva Federal és reduir encara més els interessos dels bons a llarg termini. Això tindrà efectes en l'economia, ja que "si s'assegura que els tipus a curt termini continuaran baixos això pressionarà els tipus de llarg termini a la baixa i, de retruc, reduirà el cost dels crèdits i hipoteques".
Efectes a Europa
Mentre que a l'altre costat de l'Atlàntic continuen amb interessos baixos, a Europa el Banc Central Europeu ha decidit apujar-los en les últimes dues revisions i el mes que ve els inversors estaran atents a la seva nova decisió. Els experts de la institució que dirigeix el francès Jean-Claude Trichet estan preocupats per la inflació de la zona euro, que es troba en el 2,5% i va arribar al 2,8% al gener. Unes dades que s'allunyen de l'objectiu d'estabilitat de preus fixats pel BCE en el 2%.
Kuttner assegura que no entén l'obsessió dels europeus amb la inflació, ja que "no s'espera que creixi de manera significativa mentre perduri un atur alt i un creixement baix". Als Estats Units, la inflació, que es troba en el 3,6%, també preocupa el president de la Fed, Ben Bernanke, tot i que està més inquiet pel creixement de l'economia. Per això, Bernanke podria anunciar una tercera ronda d'estímuls monetaris a la reunió de banquers centrals a Jackson Hole. És a dir, imprimir més diner per comprar bons, hipoteques i altres actius de risc. Una mesura, segons el professor d'economia de la Universitat Georgetown, Matthew Canzoneri, "molt polèmica i difícil" de tirar endavant, ja que es trobarà amb l'oposició dels republicans.
La decisió de la Reserva Federal podria afectar la política monetària del BCE a curt termini, que fa poc ha sabut que el creixement de França es va estancar durant el segon trimestre d'aquest l'any. El dèbil creixement de la zona euro podria aturar o, fins i tot, revertir la tendència alcista en els tipus.
