BarcelonaEn els sis primers mesos d’aquest any, 135.000 persones han arribat a les costes europees jugant-se la vida al Mediterrani, una xifra que suposa un 83% més que en el mateix període del 2014. Són dades de l’ONU que fan evident que eliminar el programa de salvament marítim Mare Nostrum no ha comportat -com sostenien alguns dirigents polítics per justificar-ne la supressió- que sirians, eritreus i subsaharians s’ho hagin pensat dos cops a l’hora de pujar a un vaixell per fugir de guerres i misèries. La nova Comissió Europea va dir des del primer dia que la immigració era una prioritat, i des del desembre intenta reformular les polítiques migratòries consensuant mesures amb el Parlament i els 28 estats membres. “És una prioritat que necessita una solució urgent però no única, ja que l’augment migratori té diverses causes”, diuen des de Brussel·les. Han passat, però, gairebé tres mesos des de la mort de 1.300 persones en un naufragi prop de Lampedusa i Europa només s’ha posat d’acord per dir que cal “protegir les fronteres”, i per distribuir per tota la Unió els que obtinguin l’estatut d’asil. Amb el fracàs de la política de quotes “obligatòries”, fins al setembre no hi haurà cap trobada per intentar consensuar on es “reubicaran” els 40.000 refugiats arribats a la Unió amb dret d’asil que Europa ha acceptat acollir en els dos anys vinents, i on es “reassentaran” uns 20.000 més que ara s’esperen en un tercer país. La resta haurà de ser repatriada al seu país d’origen, sempre que es pugui. L’eurodiputada italiana d’origen congolès Kashetu Kyenge ha elaborat per al Parlament Europeu un informe sobre la política migratòria. Arribada a Europa de manera irregular, critica que davant el gran flux de persones “cal una resposta política i no tècnica”, després que s’hagi demostrat que “l’error d’una política” anterior “no hagi donat cap resultat”. Una altra veu crítica és la de l’eurodiputada Marina Albiol. “No hi ha pràcticament cap via legal per entrar a Europa i s’aboca milers de persones a tirar-se al mar”, afirma.