La confluència sobiranista s’obre pas amb cauteles

BarcelonaEl trajecte cap a les eleccions que han de mesurar si l’horitzó de la independència té un suport majoritari està experimentant un nou gir inesperat, que pot acabar capgirant els plans previstos. Després de la fracassada negociació sobre la llista conjunta de CDC i ERC, a finals de l’any passat, Artur Mas i Oriol Junqueras van acordar el 14 de gener un esquema que passava per presentar llistes per separat amb un full de ruta compartit. Però la crida de Mas, el 20 de juny, a les entitats sobiranistes perquè liderin una candidatura àmplia va sacsejar les estratègies de la resta d’actors del procés. L’ANC, Òmnium i l’AMI es van veure abocades a obrir un debat intern que han de resoldre en els pròxims dies. I, en aquestes hores incertes, Junqueras feia dimecres al vespre un plantejament que encara revoluciona més el debat: llista unitària sí, però sense polítics.

Amb totes les cauteles i prevencions, el cert és que CDC, la CUP i les entitats no van posar ahir cap inconvenient a parlar-ne. S’obre un escenari nou, en què els protagonistes del procés es tornen a donar marge per explorar una confluència capaç d’imposar-se amb escreix a les urnes i contrarestar la suma d’unes esquerres no independentistes en auge. Durant bona part del dia, el silenci a les files convergents al voltant del suggeriment de Junqueras va ser absolut. Portes endins, l’entorn del president de la Generalitat s’hi referia amb tota la prudència, fins i tot amb un punt d’escepticisme, després que ahir mateix El Periódico publiqués un article conjunt del president d’ERC i el portaveu de la CUP, David Fernàndez, en què cridaven a acceptar la “pluralitat complexa” del procés. “Junqueras ha d’aclarir si estan per fer la llista unitària o no”, subratllaven fonts nacionalistes consultades per l’ARA.

CDC no va fer cap pronunciament explícit sobre si Mas i Junqueras s’haurien d’apartar del 27-S i cedir tot el protagonisme a la societat civil. Però el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va mostrar-se esperançat que el gest de Junqueras representi un pas cap a la unitat: “Tinc la convicció que s’albira un acord que fa dies no era abastable”, va assegurar en un acte de l’associació Moment Zero. ¿Està disposat, però, Mas a no figurar en cap llista? Segons fonts nacionalistes, “cal analitzar de manera honesta, no tàctica”, quina és la millor eina per afrontar el 27-S. CDC està disposada a fer un pas enrere. I Mas, recordaven fonts del partit, “ja ha dit que ell no serà cap obstacle” per a la màxima unitat. “Per nosaltres no quedarà”, afegien. Abans d’encetar qualsevol discussió, Mas esperarà que l’ANC i Òmnium responguin aquest cap de setmana a la invitació a impulsar una llista unitària. A partir de dilluns, els contactes a totes bandes, que ja hi són des de fa dies, s’intensificaran. D’entrada, a CDC troben positiu que Junqueras situï la idea de la unitat al bell mig del debat.

Les raons de Junqueras

¿Com justifiquen des d’ERC el moviment de Junqueras, després d’haver defensat fins dimecres la fórmula de tres llistes independentistes? “Si continuem barallant-nos, ens podem carregar el procés”, deia un dirigent del partit. En les reunions que els republicans han mantingut en els últims dies amb l’ANC, Òmnium i l’AMI, les entitats els havien demanat gestos per facilitar una entesa per fer del 27-S unes “eleccions plebiscitàries”. L’opció preferida és encara l’acordada el 14 de gener, però Junqueras s’ha vist empès a moure peça.

Fonts de la direcció republicana expliquen que les entitats van posar diverses opcions sobre la taula, una de les quals la de la llista cívica, una aportació d’Òmnium que Junqueras va fer seva. La virtut que li veuen és que així s’esquivaria el rebuig que cada partit sobiranista genera en una part de l’electorat de les altres formacions i, a més, “desactivaria el relat d’una Catalunya en Comú”, una possible confluència d’esquerres no sobiranistes que basen bona part del discurs en el rebuig a les polítiques de Mas i en els casos de corrupció que esquitxen Convergència.

En concret, la proposta implica que, si la llista obtingués majoria absoluta, la tasca del nou Parlament seria limitada. Només hauria de declarar la independència o l’inici del procés constituent, armar el que els republicans anomenen “arsenal jurídic de la transició” -reforçar les estructures d’estat i aprovar una llei de transitorietat jurídica- i tornar a convocar eleccions en tres o sis mesos. El Govern sí que estaria conformat per polítics de totes les forces independentistes i es buscarien fórmules per mantenir el seu finançament. Els 18 mesos per culminar les estructures d’estat i redactar la Constitució, com preveu el full de ruta de CDC i ERC, començarien després dels segons comicis.

Els republicans asseguren que la proposta és ferma i sincera i ara repten Mas a certificar que no té cap problema a cedir pas a la societat civil. La cúpula d’ERC s’ha fixat el 15 de juliol com a límit per tancar el debat. Mentrestant, el diputat de la CUP Quim Arrufat va advertir ahir des de La Xarxa que veu “francament difícil” que pugui fructificar una llista unitària, però va anunciar que la seva formació ho estudiarà i serà present a les converses.

Qui torna a tenir un paper clau són l’ANC i Òmnium. Ahir els presidents de les dues entitats, Jordi Sànchez i Muriel Casals, respectivament, van voler ser prudents, tenint en compte els processos participatius de les seves entitats per decidir quin rol han de jugar el 27-S. Van agrair, però, el “gest d’ERC”, segons Sànchez, per “buscar espais de confluència”. “Avui hi ha més confluència que abans-d’ahir, i estem contents”, afegia Casals. Tots dos van demanar temps per poder analitzar-ho amb “calma i serenitat”. “Caldrà treballar amb discreció, seriositat, buscant acords i no responsables, i buscant fórmules imaginatives”, va afegir Sànchez.

El debat intern de les entitats

Entre avui i demà, l’ANC celebra una consulta interna oberta als seus gairebé 40.000 socis de ple dret per saber quin rol ha de jugar l’entitat de cara al 27-S, una data que, per cert, sembla difícil que coincideixi amb les eleccions espanyoles, després que ahir Mariano Rajoy deixés entreveure que no les avançarà. Les territorials d’Òmnium també tenen en marxa un procés de debat intern que conclourà en els pròxims dies. I la direcció de l’AMI debat avui el seu posicionament. Vénen dies de converses intenses, en el que serà l’últim intent per bastir una confluència sobiranista per al 27-S.

Duran creu que una llista sense polítics és un “disbarat”

El líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va demanar ahir des del seu compte de Twitter “seriositat” al president català, Artur Mas, i al president d’ERC, Oriol Junqueras. En una piulada va etzibar: “Si em cregués aquesta comèdia diria que han perdut definitivament l’oremus”. I va assegurar, en un tuit previ, que troba un “disbarat” que els dos dirigents estiguin “competint perquè no hi hagi polítics en una llista independentista”. Hores més tard va insistir en aquesta opinió el secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, que va considerar que la proposta d’una llista de les entitats sense polítics respon a una “barreja de tacticisme i populisme” en la qual, va lamentar, “està instal·lat el procés” sobiranista. “Ens presentarem com el que som, un partit polític que ve de lluny, no amagarem les nostres sigles, i exhibint un programa ambiciós i moderat”, va insistir Espadaler.