Colau lidera un gir a l’esquerra dels ajuntaments catalans

BarcelonaEl maig del 2011 milers de persones es manifestaven i acampaven a les places indignades per les retallades que el nou govern d’Artur Mas i el sortint del PSOE duien a terme per complir les polítiques d’austeritat. Aquell clam no va arribar a les urnes. A Catalunya, CiU i el PP obtenien màxims històrics, deixaven el PSC en segona posició i apartat de molts governs, esborraven ERC de gairebé tots els grans ajuntaments i convertien en poc útil ICV. Ahir, quatre anys després, els electors portaven el descontentament amb els partits tradicionals i la gestió de la crisi a les urnes i Catalunya girava a l’esquerra amb Barcelona en Comú i Ada Colau com a mascaró de proa. La federació va perdre bona part del que havia guanyat el 2011, el PP veia com Ciutadans hi empatava i el PSC seguia ensorrant-se.

Els convergents es mantenen com a primera força a Catalunya, però el balanç de danys és important per a ells, tant a nivell del lideratge en el procés com en el seu poder territorial. Passen del 27,1% dels vots al 21,4%. Només que la nau socialista segueixi amb vies d’aigua -manté la primera posició però ja no amb majories folgades als feus metropolitans i s’esborra a comarques- els consola. A la dolorosa pèrdua de Barcelona s’hi sumen majories més difícils de bastir allà on guanyen i desaparicions en ajuntaments del cinturó. Els pírrics dos regidors a Badalona, el solitari regidor a l’Hospitalet i la desaparició a Cornellà en donen la mesura.

Els socialistes, fins no fa gaire el gran partit municipalista, baixen vuit punts i es queden amb el 17% dels vots i un resultat molt pobre a Barcelona. Resisteixen a Tarragona i a l’àrea metropolitana. Les úniques alegries van ser la recuperació de la primera plaça a Mataró en detriment de CiU i la majoria absoluta a Santa Coloma de Gramenet, que enforteix molt Núria Parlon.

El PP i C’s es reparteixen un 7,5% i un 7,4% dels vots respectivament. Els primers van aconseguir un 12,6% fa quatre anys i segurament ara veuran perdre la seva joia de la corona, Badalona, que durant quatre anys ha ostentat Xavier García Albiol amb mà de ferro.

Els vencedors de la nit eren les candidatures de la nova esquerra, la majoria amb suport d’ICV, Podem o el Procés Constituent, com és el cas de Barcelona en Comú. Aconseguien resultats excel·lents a tot el cinturó (a Terrassa, per exemple, es doblaven els tres regidors d’ICV) i seran claus per bastir l’alternativa a Sabadell (el PSC post Manuel Bustos va guanyar per la mínima) i a Badalona, on el PP no en tindrà prou amb Ciutadans. Com a partit, ICV, que feia computar moltes d’aquestes llistes com a Entesa, passava del 8,4% a l’11,8%. Però no és el més important per a ells. Ara Joan Herrera podrà apel·lar al conjunt de l’esquerra alternativa per repetir a nivell nacional l’experiència guanyadora de confluència de Barcelona. Podem tindrà difícil escapolir-se’n.

Junqueras, fort a Sant Vicenç

Els altres vencedors de la nit eren ERC i, sobretot, la CUP. Els republicans feien bo el pronòstic -i més tenint en compte que les últimes enquestes els feien perdre la son- tot i que fa uns mesos no haurien donat per bo els cinc regidors de Barcelona. Oriol Junqueras va tenir, a més, la satisfacció de guanyar bé a Sant Vicenç dels Horts. Passava de sis a nou regidors mentre veia com el PSC en perdia dos. El seu resultat neutralitza C’s (3) i la llista avalada per Podem (2). Si Junqueras pacta de nou amb CiU i ICV, als quals va opar -perden dos regidors cadascun i es queden amb un-, tornarà a ser alcalde.

ERC passa del 8,9% dels vots al 16,4% i trepitja els talons al PSC a més d’obtenir 2.400 regidors. Els republicans, que posen un peu amb força a l’àrea metropolitana superant CiU a la majoria d’ajuntaments (els vasos comunicants es feien, de nou, evidents), seran claus.

El resultats dels republicans haurien sigut segurament molt millors i haurien amenaçat l’hegemonia de CiU si no hagués irromput la CUP, competència directa per a ells i per a la nova esquerra alternativa. Els cupaires, primers a Berga o segons a Reus, es confirmen com a partit municipalista i passen del 2,1% dels vots del 2011 al 7,1% i gairebé quadrupliquen regidors (372), superant ICV gràcies a la seva implantació territorial. Al capítol de desaparicions, la independentista Solidaritat (10 regidors) i la xenòfoba Plataforma per Catalunya (8 actes).

Els resultats obren dues incògnites: quin serà l’impacte en el procés i com es governaran els grans ajuntaments. Pel que fa a la primera, el sobiranisme puja: el sumatori de CiU, ERC i la CUP passa del 39% al 45%. Però es confirma, com a les eleccions al Parlament de fa dos anys, que el procés gira a l’esquerra i el lideratge de Mas no és absolut. Si tres de cada quatre vots sobiranistes als ajuntaments eren convergents fa quatre anys, ara més de la meitat pertanyen a ERC o a la CUP.

En campanya, Mas havia dit que si CiU perdia Barcelona el procés quedava tocat. “No ens en sortirem si tenim Barcelona d’esquena”, va afirmar divendres. Els nacionalistes han sigut molt durs amb Colau i han fet notar la tebior de la futura alcaldessa amb el procés malgrat que el 9-N va votar sí-sí. Ahir van ser més suaus. La pèrdua de quatre actes deixa Xavier Trias sense el timó, però Colau necessitarà la CUP o ERC, que es va disputar fins a última hora la tercera posició amb C’s i que condiciona tot acord al suport explícit al procés. Ahir Colau va tornar a defensar el dret a decidir. Alfred Bosch tindrà, però, molt difícil que l’exportaveu de la PAH faci costat al govern de CiU. El qüestionament radical de les polítiques d’austeritat de la federació dificultarà que l’Ajuntament segueixi fent de caixa de la Generalitat, escanyada financerament pel govern central.

Mas i CDC, que havien pactat amb ERC i l’ANC un full de ruta independentista i fer eleccions el 27 de setembre, esperaven que ara es reobrís, sobretot a Esquerra, el debat de la llista conjunta, que ha desgastat Junqueras. Ara, però, és Mas qui s’ho replantejarà tot després d’un resultat que, per a més inri, reforça Josep A. Duran i Lleida i la seva distància amb el procés a Unió.

Sabadell com a paradigma

I com es governaran els ajuntaments? Doncs pactant, pactant i pactant. Fa quatre anys ja van caure moltes majories absolutes. D’entre les grans ciutats catalanes queda Granollers per al PSC i Josep Mayoral i poca cosa més. Àngel Ros va perdre la de Lleida -amb estrèpit- i Antoni Balmón la de Cornellà mentre CiU es deixava Berga (superada per la CUP), Figueres, Sant Cugat o Tortosa. Mataró canviava de CiU al PSC i Amposta dels nacionalistes als republicans. ERC entrava amb força a Girona i Ciutadans a Tarragona. Ara, atents als pactes. Sabadell, on només 2.000 vots separen el primer del cinquè en un ple partit entre vuit forces polítiques, valdrà com a paradigma.