El Codi Penal més dur de la democràcia

MadridPrimer van ser les mesures d’austeritat, i ara les de seguretat. El govern de Mariano Rajoy ha reservat per al final de la legislatura la bateria de reformes per incrementar el control dels ciutadans. Al desembre es va aprovar al Congrés enmig de protestes la polèmica llei de seguretat ciutadana, també coneguda com a llei mordassa, i ara fa un pas endavant la del Codi Penal. Es tracta de la reforma més dura d’aquest text aprovada en democràcia a Espanya i que, entre altres mesures, preveu el retorn de la cadena perpètua franquista -encara que sigui amb un mecanisme encobert-, que es va abolir amb l’aprovació de la Constitució el 1978. Les dues reformes es complementen entre elles i compten amb un segon denominador comú: el rebuig unànime de tota l’oposició.

La discussió oberta sobre els límits entre la seguretat i la llibertat d’expressió després de l’atemptat a Charlie Hebdo va eclipsar la setmana passada el debat al Congrés sobre el nou Codi Penal. El PP va trobar una excusa perfecta per endurir les penes contra el terrorisme, però finalment el tema es va apartar gràcies a un pacte amb el PSOE per tramitar una norma d’urgència abans de finals d’any. Però més enllà de les mesures contra el jihadisme, el Codi Penal dels populars és un calaix de sastre en què també s’inclouen algunes de les mesures de regeneració democràtica que Rajoy ha abanderat per intentar espolsar-se l’ombra allargada del seu extresorer Luis Bárcenas.

Tramitació contra rellotge

Si bé és cert que en el nou text s’endureixen la penes per als corruptes, també ho és que les ambigüitats i la lletra petita de la reforma permetrien que Bárcenas pogués continuar sent tresorer del PP -tal com recalcava ahir l’oposició-. Des del PSOE fins a UPyD, passant per Esquerra Plural, CiU, ERC, PNB i Compromís, es va rebutjar ahir des de la tribuna una nova llei que consideren “repressiva”, “injusta” i “innecessària”, a més de denunciar-ne la tramitació exprés. I és que l’avantprojecte de llei es va aprovar en consell de ministres el setembre del 2013 i no va ser fins a les portes de Nadal que el grup popular va decidir impulsar-la de nou al Congrés. Es tracta de la segona reforma estrella de l’exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, després que l’acabés tombant la reforma de l’avortament. El seu successor, Rafael Catalá, té ara al davant aprovar la llei d’enjudiciament criminal, l’última peça del PP per estrènyer les mesures de seguretat a l’Estat.

Repassem les mesures més polèmiques del nou Codi Penal, que ara s’envia al Senat després que el PP només hagi acceptat o transaccionat 300 de les 900 esmenes presentades. Pot ser que a la cambra alta es modifiqui l’edat de consentiment sexual (vegeu l’article de la dreta) per “seguir millorant” el text, va assenyalar ahir Catalá. El govern de Mariano Rajoy preveu que el text definitiu estigui aprovat a l’estiu i que entri en vigor el 2016.

L’eufemisme de la “presó permanent revisable”

El mecanisme que ha trobat el PP per tornar a la cadena perpètua és que és una pena de presó revisable un cop passats 20 o 25 anys, l’escletxa perquè la mesura continuï sent constitucional, ja que, segons el Consell d’Estat, no renuncia a la reinserció del pres. La pena es reservarà a casos d’excepcional gravetat com l’assassinat de menors de 16 anys, persones especialment vulnerables, o bé assassinats relacionats amb un delicte en contra de la llibertat sexual, així com els comesos per una organització criminal o els assassinats en sèrie. També s’hi inclou l’assassinat del rei o del seu successor, caps d’estats estrangers i casos de genocidi o crims contra la humanitat. Des del 2010 existeix una pena de 40 anys de presó, reservada en molts casos a membres d’ETA.

L’estratègia de control de la supressió de les faltes

El govern de Mariano Rajoy ha volgut, expressament, restar competències al poder judicial i atorgar-ne a l’administració general de l’Estat. El mecanisme? Suprimir el llibre de faltes que inclou el Codi Penal per convertir-les en infraccions administratives -multes-. Tant per a les organitzacions en defensa dels drets humans com per a l’oposició es tracta d’un increment del control de l’Estat que porta a un augment de la presumpció de veracitat dels agents. És a dir, considera que els informes policials primen per sobre de les declaracions dels acusats.

Penes de presó per a la resistència pacífica

Fins ara una resistència activa greu era tipificat com a atemptat al Codi Penal i, per tant, incloïa penes de presó. Ara el delicte d’atemptat i desordre públic s’amplia a la resistència passiva. Per tant, la simple protecció d’avant d’un agent antidisturbis que tregui la porra pot arribar a ser constitutiu de delicte i amb penes que privin la llibertat.

Multes per al finançament il·legal de partits

S’estreny el setge al voltant del ciutadà de carrer amb el pretext del control de l’ordre públic, però al final les mesures anticorrupció s’han aprovat plenes d’escletxes. “La justícia no és igual per a tots i la presó és per als pobres”, exclamava ahir el portaveu adjunt d’ERC, Joan Tardà, al Congrés. “Bárcenas i Matas ja surten [de la presó], Botín no hi va entrar, la infanta no hi entrarà, Urdangarin encara no hi ha entrat”, va afegir.

El PP ha volgut tipificar el delicte de finançament il·legal de partits per castigar, amb penes d’un a cinc anys de presó, els que rebin donacions il·legals o participin en “estructures i organitzacions” que tinguin per objectiu finançar una formació política al marge de la llei. La lletra petita de la mesura, però, diu que les donacions il·legals de particulars a partits només es penin amb presó a partir dels 500.000 euros. “Si repassa la llista de Bárcenas, ningú supera aquesta quantitat. És una vergonya”, exclamava ahir el diputat socialista Antoni Such.

Les altres lleis de Rajoy per augmentar el control de l’ordre públic

Seguretat ciutadana

Aprovada al Congrés enmig de protestes l’11 de desembre, ha sigut rebutjada en bloc tant per l’oposició com també per organismes internacionals. Es considera un retorn a l’estat policial.

Enjudiciament criminal

El consell de ministres va aprovar al desembre l’avantprojecte de llei, que permet a Interior punxar telèfons sense l’aval d’un jutge. Catalá s’ha mostrat disposat a fer marxa enrere en la mesura després de les crítiques del poder judicial.