El club de les badies més boniques del món

GironaMatsushima, Pemba, Boka Kotorska, Tadoussac, Praia do Rosa... Potser no són les més conegudes, però confirmen que el planeta és ple de badies precioses, d’indrets espectaculars on la unió de la terra i el mar ofereix imatges sublims. Tot i que les apreciacions estètiques sempre són molt discutibles, la irrefrenable tendència humana a etiquetar i jerarquitzar, a constituir associacions que reforcin uns nexes concrets, ha arribat fins i tot a les badies, que aviat farà divuit anys que disposen d’una entitat nascuda amb la voluntat d’agrupar les més exclusives. El club de les badies més boniques del món, creat a Berlín el març del 1997, té la seu a la ciutat francesa de Vannes i engloba fins a 38 badies (sis a Àfrica, deu a Àsia, tretze a Europa, tres a Amèrica del Nord i sis a Amèrica del Sud), distribuïdes en vint-i-sis països. Entre els requisits indispensables per formar-ne part i rebre el vistiplau del comitè que avalua les candidatures, destaquen la necessitat de ser objecte de mesures de protecció, posseir una flora i una fauna d’interès, tenir espais naturals notables i atractius, ser coneguda i apreciada com a mínim a nivell local i nacional, ser considerada un espai emblemàtic i disposar de cert potencial econòmic.

L’única badia catalana que forma part d’aquesta associació és la de Roses, que va ingressar-hi el 2012 avalada no només pels seus atractius 45 quilòmetres de platja, sinó també pels tres parcs naturals, les ruïnes d’Empúries, la gastronomia i la gran diversitat d’opcions en esports nàutics, terrestres i aeris. La delegació d’aquesta badia de la Costa Brava -encapçalada per l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, i pel regidor de Turisme, Agustí Ribera, acompanyats i assessorats per David Miró, delegat de l’Àgència Catalana de Turisme a l’Àsia i el Pacífic- va participar la tercera setmana d’octubre en el desè congrés internacional de l’organisme, celebrat a la ciutat coreana de Yeosu i centrat en la recerca de polítiques i accions per preservar el litoral. S’hi van presentar propostes encaminades a “dinamitzar i capitalitzar la plataforma que ofereix el club per crear un producte exclusiu i únic, afavorint-ne la comercialització dirigida a un públic objectiu interessat a viure experiències especials i úniques”.

Segur que els representants del municipi gironí estaran d’acord amb Josep Pla, que va escriure: “El màxim encant de Roses és que està encarada a ponent. Això fa que les passejades del capvespre fins al far permetin contemplar les postes de sol més prestigioses del país, les més grandioses i inoblidables [...]. La mar i la terra esteses davant vostre sembla que s’alcen i volen fer un arc que us exigeix tenir la vista alta”. No és, ni de bon tros, l’únic escriptor que ha lloat l’encís d’alguna de les badies que formen part del selecte club creat a Berlín. Referint-se a la de San Francisco, el polonès Czeslaw Milosz va dir: “És metàl·lica i ara s’enfosqueix, i només agafa una mica del cel verd, groc i carmí”.

Aixecar-se de terra enmig del cel

Una de les badies que ha rebut més elogis dels literats, però, és la de Ha Long, al Vietnam. Nguyen Trai, per exemple, la va descriure així: “Aquesta meravella és com aixecar-se de terra al mig del cel més elevat”. I Nguyen Ngoc va anar una mica més enllà quan va afirmar: “És molt possible que aquesta sigui la imatge del món del futur”. Molt més a prop, a Santander -l’única badia espanyola que pot presumir de figurar, almenys oficialment, entre les més belles del món-, la cubana Zoe Valdés va resumir així les seves sensacions: “Cada dia m’agrada més el mar d’aquesta terra. Res a veure amb aquell brou fatigós del mar cubà, tan explotat per les agències turístiques i remullat per les baves folklòriques. Aquest és un mar respectable, amb una lentitud lírica que hipnotitza. És pura literatura”.

Bellesa i màrqueting

La bellesa, que en última instància sempre depèn dels ulls de l’observador, pot estar molt relacionada amb el màrqueting. Ho sap molt bé el turc Galip Gür, president del club de les badies més belles del món. “Intentem afavorir l’intercanvi en aspectes ambientals, socials, econòmics i turístics. Es tracta de permetre la transferència de coneixements i experiències per promoure, protegir i conservar les badies, sense oblidar aspectes com el desenvolupament econòmic i social”, destaca. Gür també té molt present la necessitat de “lluitar contra les agressions mediambientals, sempre des de la perspectiva del desenvolupament sostenible”.

Les restes volcàniques de Mindelo (Cap Verd), les balenes de Sine Saloum (Senegal), el corall de Puerto Galera (Filipines), les més de 1.600 illes i illots i els impressionants penya-segats de roques calcàries a Ha Long (Vietnam), l’abadia benedictina del Mont Saint-Michel (França), l’extraordinari port natural de Boka Kotorska (Montenegro)... La llista podria ser molt més llarga i incloure molts més atractius, però la millor manera de conèixer aquestes badies i totes les altres incloses al club presidit per Galip Gür és visitar-les, comprovar in situ si es mereixen la fama que les precedeix. Per als que, de moment, s’hagin de conformar a imaginar-se-les, una bona opció és accedir a la pàgina web del club (World-bays.com), que conté tota la informació sobre aquests indrets i, també, sobre l’associació.

Ruta mediterrània

A més de tenir el segell d’una de les badies més belles del món, la badia de Roses està inclosa en una selecció de propostes que, amb el nom de Catalunya Premium, estan elaborant l’Agència Catalana de Turisme amb l’objectiu d’oferir una línia de productes selectes orientats als nous mercats emergents. Pretenen col·laborar amb altres badies mediterrànies (de Còrsega, Croàcia, Montenegro, Turquia i Grècia) creant-hi sinergies per dissenyar una ruta on viure experiències úniques i exclusives que, sota el nom Visit the most beautiful bays in the Mediterranean, captin l’interès dels operadors turístics.