Les claus del 4-F, un cas amb molts interrogants

BarcelonaLa Guàrdia Urbana i la sentència sostenen amb contundència que els condemnats pel cas 4-F van ser els autors dels fets. Ells i el seu entorn ho neguen amb rotunditat. Fa nou anys que ho mantenen. I fa nou anys que, si es mira el sumari amb distanciament, es descobreix que costa molt arribar a cap conclusió. Només n’hi ha una de clara: hi falten dades.

On va anar a parar l’arma? No es va trobar cap pedra amb restes biològiques del ferit

El test esmentat el 4 de febrer del 2006 per l’aleshores alcalde de Barcelona, Joan Clos, deu ser el més famós de la crònica negra de la ciutat. Algú havia informat Clos que un test llançat des d’una finestra del teatre ocupat al carrer Sant Pere Més Baix havia deixat en coma un agent de la Guàrdia Urbana.

Poc després, el test havia desaparegut del relat policial i s’havia substituït per una pedra llançada a peu de carrer per un grup que era a l’exterior de l’edifici. Però mai es va trobar cap pedra que pogués ser considerada l’arma del crim, principalment perquè el servei de neteja municipal es va endur les restes trobades a l’escenari dels fets abans que hi arribés la unitat de policia científica dels Mossos d’Esquadra.

Neteja exprés de la zona: els mossos de la policia científica no van poder treballar

Amb un to summament asèptic i prudent, i molt breument -eviten el que pugui semblar una crítica a l’Ajuntament-, els Mossos fan constar al sumari que la policia científica “va poder comprovar que la zona havia estat netejada” i que per això “no es va poder fer la inspecció” que hauria calgut. I anuncien que van fer fotos d’un solar enrunat d’on es creu que, seguint la tesi de la Guàrdia Urbana, els acusats van agafar pedres.

Arrestats a la sala d’espera: la policia va detenir Patricia Heras i un amic a l’hospital

La Guàrdia Urbana va detenir Rodrigo Lanza, Álex Cisternas, Juan Pintos i quatre persones més a la zona dels fets. Quan els van portar a l’Hospital del Mar van veure a la sala d’espera “una jove d’estètica okupa” que tenia una ferida a la cara. Ella els va dir que havia caigut de la bicicleta amb un amic. Els policies van considerar “estranyes” les ferides per una caiguda de bicicleta i van contactar per ràdio amb companys que eren a Sant Pere Més Baix, per tenir la descripció d’una sospitosa. Així van detenir Patricia Heras i Alfredo Pestaña, que havien arribat a l’hospital en ambulància i en van sortir en un furgó policial.

L’opinió dels forenses: desacord entre els especialistes que van analitzar el cas

Els forenses no van poder examinar el policia agredit per la gravetat del seu estat. Van pronunciar-se sobre el paper, amb les dades dels metges. I hi ha fortes discrepàncies entre els forenses de la UB contractats per la defensa i la forense del jutjat. La tesi de la policia, defensada per aquesta doctora, és que el guàrdia va rebre a la cara l’impacte d’una pedra que el va fer caure a terra i clavar-se el cop fatal al cap. Els altres forenses diuen que això li hauria deixat una marca a la cara: hi havia un petit hematoma al front, però apunten que de l'informe dels metges es dedueix que podria ser del 'contracop', l'impacte intern de la part frontal del cervell contra el crani de 'rebot' del cop principal, rebut per darrere.

Aquests forenses aposten per la teoria del test, que podria haver caigut sobre el policia en un moment en què estigués ajupit: l’acceleració de la caiguda hauria convertit el test en una arma gairebé letal, a diferència d’una pedra de vuit centímetres llançada a peu de carrer. La forense judicial va dir en la vista oral que si hagués estat així el guàrdia ferit hauria sagnat per les orelles, i justament la mateixa Guàrdia Urbana recull que al seu company li sortia sang d'una orella.

El document que falta al sumari, segons la defensa

La via òptima per reobrir un cas -un tràmit excepcional-és trobar indicis que l’autèntic autor dels fets no ha sigut jutjat i portar-lo al Suprem. Per això l’advocat de Rodrigo Lanza, Gonzalo Boyé, reclamarà a l’Ajuntament un document que està convençut que existeix, en què s’hauria consignat que el guàrdia ferit va rebre al cap l’impacte d’un test llançat des d’una finestra i no el d’una pedra tirada des del carrer, abans que la Guàrdia Urbana canviés de tesi per "adaptar-la" a les detencions fetes. "Joan Clos va parlar d'un document, aquest paper ha d'estar a l'Ajuntament i sempre se'ns ha denegat la possibilitat de veure'l. El demanarem al nou equip de govern", explicava ahir a l'ARA. Boyé voldria trobar també el testimoni misteriós que va contactar amb la Comissió de Defensa de les Persones del Col·legi d’Advocats per explicar que un noi li va confessar haver llançat el test i arribar a aquest suposat autor real dels fets.

El cas Yuri Jardine i la credibilitat perduda dels guàrdies urbans

Les condemnes pel cas del 4-F es basen en les declaracions dels guàrdies urbans que eren al lloc dels fets. Tot depèn de la seva credibilitat. I dos d’aquests agents, Víctor Bayona i Bakari Samyang, estan empresonats des del 8 de gener per haver torturat un detingut en un altre afer. La sentència els tracta de mentiders perquè, a més a més de maltractar Yuri Jardine– un jove de Trinidad i Tobago amb qui es van barallar en una discoteca una nit que estaven fora de servei– van intentar acusar-lo falsament de tràfic de drogues. Per això l’entorn dels condemnats pel 4-F creu que aquesta resolució judicial -dictada per l’Audiència de Barcelona l’octubre del 2011- podria reobrir el seu expedient si la Fiscalia s’hi volgués posar. Afirmen que es pot considerar un fet nou.

Les tortures denunciades i la denúncia arxivada per dos òrgans judicials

Els detinguts pel cas 4-F van denunciar que havien estat brutalment maltractats per la Guàrdia Urbana. Al sumari hi ha diverses fotos en què se'ls veu amb moltes ferides i de fet la mateixa policia els va portar a l'Hospital del Mar –així va ser com es van trobar amb Patrícia Heras i Alfredo Pestaña–, però la versió oficial manté que les lesions –també recollides per informes mèdics al sumari– es van produir durant els enfrontaments dels aldarulls. Els agents denunciats per les tortures són els mateixos que després van resultar condemnats pel cas Yuri Jardine. Amb tot, la denúncia de Rodrigo Lanza, Juan Pintos i d'altres va ser arxivada pel jutjat d'instrucció i després per l'Audiència.