Ciutadans i la CUP es fan grans pel territori

Politòlegs De La Ub I L’ipegCatalunya està més polaritzada territorialment ara que abans? Quina és l’evolució dels patrons de vot geogràfics? Més enllà de la mirada superficial als mapes del partit més votat (que en un sistema amb set partits tendeixen a amagar informació), és una qüestió que convé analitzar de manera més sistemàtica. Una manera de fer-ho és explotar al màxim el microscopi electoral analitzant els resultats per seccions censals. Perquè, de fet, els patrons més interessants sovint emergeixen quan s’analitza què passa dins de cada municipi.

En realitat, en les eleccions del 27 de setembre s’hi observen diversos fenòmens nous des del punt de vista de la geografia política catalana, relacionats tant amb la participació com amb el sentit del vot. Pel que fa a la participació, va créixer molt l’any 2012 i ho ha fet encara molt més aquest 2015. I, a més, ho ha fet especialment a les zones on tradicionalment es votava menys a les eleccions al Parlament, cosa que ha equilibrat els nivells de participació entre territoris.

Però, mentre que la participació tendeix a distribuir-se d’una manera més igualitària, el sentit del vot es va moure el 2012 en sentit contrari. Si bé fa tres anys va créixer significativament la polarització territorial del vot, sobretot per alguns partits, en aquests comicis, i en contra del que s’ha dit, la tendència s’ha estabilitzat o fins i tot s’ha revertit una mica. Ara bé, la desigualtat territorial del vot encara està en nivells més alts que els del 2006 i 2010.

PSC i ICV perden transversalitat

Tot i així, tal com mostra la gràfica, la mitjana amaga evolucions molt diferents, ja que la concentració territorial del vot en les diverses opcions polítiques ha seguit patrons oposats. Així, el PSC i ICV-EUiA (ara incrustada a Catalunya Sí que es Pot), que tradicionalment eren els partits que tenien el seu vot més repartit pel territori, han anat perdent transversalitat territorial. El desgast electoral i organitzatiu que han patit, sobretot els socialistes, podria explicar aquesta tendència.

De fet, el gran canvi en la geografia política catalana és que els antics dos grans partits (CiU i PSC) han vist augmentar significativament la desigualtat territorial dels seus vots, encara que en aquestes últimes eleccions Junts pel Sí ho ha difuminat i s’ha situat en uns nivells mitjans de desigualtat territorial del vot. ERC i el PP, en canvi, mostren una estabilitat més gran en la distribució dels seus vots. En qualsevol cas, cal subratllar que és sobretot a les grans ciutats on s’observen els nivells de polarització territorial més elevats: els centres i els eixamples voten majoritàriament a favor del sí i, en canvi, els vots pel no es concentren als barris allunyats dels centres.

Per contra, hi ha altres partits que han seguit el camí contrari i tenen els seus suports cada vegada més ben distribuïts pel territori. Es tracta de Ciutadans i la CUP, que, a mesura que han anat creixent, han anat penetrant en zones on tradicionalment no hi tenien suports. Es tracta d’una evolució natural per a dos partits que han passat de ser molt minoritaris a ocupar un lloc cada vegada més central en el mapa polític català, sobretot Ciutadans. Així, s’han fet competitius a les quatre circumscripcions catalanes i, per tant, han deixat de patir l’efecte del vot útil a les demarcacions petites. De Ciutadans destaca especialment la seva capacitat camaleònica per aconseguir vots tant en zones benestants com en barris treballadors.

L’augment de participació, clau

En definitiva, la història és una mica més complexa. En els últims anys, efectivament, hem vist com els antics partits centrals de la política catalana perdien transversalitat territorial i, de mitjana, les diferències de vot entre territoris són una mica més grans ara que abans del procés sobiranista.

Tanmateix, cal posar aquesta evolució al costat de la de la participació, que és cada vegada més homogènia. Fins a un cert punt, podem dir que l’abstenció diferencial emmascarava les diferències de vot entre territoris i, en aflorar aquest vot, la foto resultant ens dóna una imatge més acurada de les tendències de fons en el conjunt de la geografia electoral catalana.

Creix la participació i es redueixen les diferències per àrees

Una de les característiques més destacades del comportament electoral català era l’abstenció diferencial, que consistia a votar més a les eleccions generals. Això explicava que la participació fos més baixa en les eleccions al Parlament i, com que no es distribuïa de manera homogènia al territori, feia que hi hagués molta distància entre els indrets més participatius i els més abstencionistes. Segons sembla, aquest efecte s’està reduint i s’observa un procés de convergència: es vota tant o més a les eleccions al Parlament que a les generals, i tot i que segueixen havent-hi diferències, ara són molt menors. El fet que la participació hagi augmentat més allà on tradicionalment l’abstenció era més elevada ha reduït les diferències entre el percentatge de participació al territori.