Acusacions creuades i públiques: per què CDC i Unió van votar diferent al Congrés?

Madrid / BarcelonaSi una cosa tenen clara a Unió i a Convergència aquest dimecres, després d'escenificar la divisió interna en una votació al Congrés, és que el gest té una forta càrrega política que va més enllà dels murs de la cambra baixa espanyola. Costa d'entendre, en cas contrari, tant d'enrenou per un tràmit en què els vots de la federació no eren determinants. Es tractava, a més, del primer pas –la presa en consideració– perquè el pacte antijihadista de PP i PSOE es pogués debatre. Més enllà de les diferències de criteri sobre la matèria que es debatia, el cert és que la resposta cal buscar-la a Catalunya i en les tensions per les llistes municipals. De forma especial, a Vic –on CDC i Unió pugnen pel cap de llista– i a Lleida.

Duran ha admès aquest dimarts que la decisió de CDC és una "desautorització" d'ell com a portaveu, i així també ho entenen, en privat, fonts de Convergència. Segons han explicat a l'ARA persones que ahir van assistir a la presentació del cap de llista a la Paeria, Toni Postius, a l'acte només van assistir-hi militants de base d'Unió a títol personal. Cap dirigent democristià hi va fer acte de presència, tot i que Postius va ser nomenat candidat a la seu d'Unió a Lleida. Aquest fet va coincidir amb una jornada plena d'incerteses al Congrés en què, finalment, una trucada del número 2 de CDC, Josep Rull, va donar l'ordre als seus diputats d'abstenir-se, en contra del criteri de Duran. Quedava clar, segons fonts consultades, la intenció de fer palès el trencament.

A la reunió de grup que van mantenir els dos partits abans del ple, el diputat Josep Sánchez-Llibre va deixar clar que la indicació de Ramon Espadaler havia estat votar 'sí' a la presa en consideració. Els diputats de CDC, admeten, no ho veien clar i lamenten la falta de debat sobre el fons de la qüestió, en un moment especialment delicat després de les conseqüències judicials que va tenir el 9-N per a diversos membres del Govern, entre ells, el president de la Generalitat, Artur Mas. De la reunió de grup en van sortir sense una posició rotunda, però els diputats convergents no creien que, finalment, s'acabés trencant la disciplina. Al ple, el diputat Jordi Jané va fer equilibris per deixar clar que esmenarien el text presentat per populars i socialistes però que, en tot cas, no n'obstacularitzarien el debat. Per als dos partits, aquesta era la consigna pactada a Barcelona, però mentre per a Unió això es traduïa en un sí, per a CDC també podia implicar l'abstenció.

La incertesa es va mantenir fins a l'últim moment. De fet, el portaveu adjunt, Pere Macias, que ahir era fora de viatge, va trucar per dir que s'acceptés el vot afirmatiu. No obstant això, entremig –i ja molt poc abans de prémer el botó a l'hemicicle– la direcció de Barcelona, a través d'un whatsapp que va ser decisiu, va ordenar als seus diputats l'abstenció. Macias també va rectificar aleshores la consigna i es va alinear amb la seu del carrer Còrsega. "No hi va haver temps per al debat", admeten fonts nacionalistes, ni perquè Duran i Mas poguessin resoldre, amb una trucada, la discrepància. De moment, els dos dirigents encara no han parlat aquest dimecres, segons fonts consultades.

Mala maror

"És mentida que a la reunió de la direcció de CiU del 26 de gener s'acordés votar que sí", asseguren alts dirigents de CDC. "La tesi es basava en dos pilars. No ens oposarem a la tramitació de la llei, però discrepem del pacte a dos excloent, de la cadena perpètua i de considerar terrorisme subvertir l'ordre constitucional. La combinació dels dos elements era evident que abocava a l'abstenció", assenyalen aquestes fonts, que recorden que Mas, Joana Ortega –també bel·ligerant amb CDC– i Irene Rigau es troben en el punt de mira de la justícia per la jornada de participació del 9-N.

Ramon Espadaler, secretari general d'Unió i de CiU, va avançar dilluns després de la reunió del comitè de govern que el grup parlamentari votaria a favor de la tramitació del pacte PP-PSOE. "En aquesta roda de premsa ell parla com a secretari general d'Unió", puntualitzen fonts de Convergència. Aquest dimecres, Espadaler –com tots els dirigents d'Unió, en públic i en privat, Ortega inclosa– ha considerat "greu" el posicionament dels diputats de CDC. Quin serà l'abast aquesta crisi? "No és tan greu, perquè només era una votació sobre un tràmit", asseguren diversos dirigents nacionalistes consultats. Unió, en canvi, tot el dia que batalla, fins al punt d'obrir la porta a no celebrar més reunions conjuntes al grup parlamentari.