Cascos blancs: els herois d’Alep que salven vides de sota la runa

Barcelona“Els helicòpters del règim van llançar barrils explosius sobre el barri d’Al-Xaar: el meu equip hi va arribar uns minuts després i ens vam trobar amb un edifici sencer destruït. Ràpidament ens vam posar a buscar supervivents entre la runa. Hi havia foc i molt de fum. Vam sentir una veu molt feble entre les restes d’una habitació: semblava un nen. Ens vam posar a excavar, però tot era negre. De sobte la veu es va apagar. Ens pensàvem que l’havíem perdut quan un company va veure una mà que sortia de sota una cadira”, explica a l’ARA l’Alaa, un comptable de 26 anys que s’ha fet voluntari dels Cascos Blancs d’Alep. El Marwan, de 9 anys, va sobreviure: van ser a temps de treure’l i reanimar-lo. El nen va perdre la mare, el pare i la germana petita.

És una escena que es viu cada dia a Alep, la ciutat del nord de Síria assetjada des de fa tres anys. “Quan el règim de Baixar al-Assad es va adonar que no podia controlar les ciutats, en va retirar els soldats i va començar una campanya de destrucció amb barrils de dinamita”, explica Ola Suleiman, que des d’una ciutat turca pròxima a la frontera amb Síria coordina la formació d’aquests voluntaris. Abans de la guerra eren fusters, farmacèutics o professors universitaris, i ara aprenen a fer de bombers.

Els barrils de dinamita són una arma de destrucció massiva low-cost : n’hi ha prou omplint un barril vell d’explosius i afegint-li qualsevol cosa que pugui servir com a metralla (claus, vidre, fins i tot destrals) i llançar-lo des d’un helicòpter o un avió. Els més grans, de 500 quilos, poden arribar a destruir una illa de deu edificis. El règim només fa servir barrils contra civils -un perillós precedent que perviu malgrat les resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU: com que no es poden dirigir, llançar-los al front posaria en perill els seus combatents.

L’Alaa no ha pogut tornar a veure el Marwan. Els barrils continuen caient cada dia. “Ara hem estat una mica més tranquils perquè ha fet mal temps i els helicòpters no poden volar, però fa tres setmanes en un sol dia van caure 18 barrils”, explica l’Alaa. Els quinze cascos blancs d’Alep no donen l’abast.

El Centre de Protecció Civil compta amb 2.500 voluntaris repartits en 92 ciutats de tot el país: des que es van organitzar el 2013 han rescatat més de 12.500 persones entre la runa. Tot i que l’ONG es defineix com a neutral, no poden operar a les zones sota control del règim. De fet, també són víctimes dels seus atacs: “És una estratègia, bombardegen i quan arriben els equips de rescat ens tornen a bombardejar”, explica l’Alaa, que va veure com morien tres dels seus companys en un atac fa nou mesos.

L’Alaa completarà els deu dies de formació en salvament a Turquia i tornarà a l’infern d’Alep. “Ens hem de quedar a Síria, perquè la gent ens necessita”, diu com si la seva decisió de jugar-se la vida per salvar-ne moltes fos evident.

L’ONG va aplegar els grups que s’havien organitzat espontàniament durant els primers mesos de la revolta contra Al-Assad. Ara també té dones bomberes: “Ens vam trobar amb casos de dones atrapades en la runa que havien quedat nues i no volien que els homes les veiessin en aquesta situació”, relata l’Ola.

Els sirians han organitzat una precària xarxa d’alarmes amb sirenes per advertir la població dels bombardejos, però no sempre hi arriben a temps. Reclamen als Estats Units i als governs europeus que els passin la informació sobre el moviment en l’espai aeri sirià. “El món ens ha promès ajuda molts cops i tot era mentida. Si no volen aturar els bombardejos, almenys que ens avisin de quan ens atacaran per amagar-nos”, diu l’Alaa.