El canvi pica a la porta a Madrid

Madrid“De Madrid al cielo ”,s’acostuma a dir. I per a Podem, l’Ajuntament de Madrid s’havia convertit en l’inici de l’“assalt al cel”, el primer pas per a una victòria en les generals. Ahir, però, es van quedar a les portes d’un somni. Esperanza Aguirre va guanyar per la mínima, però no en tindrà prou. La candidata del PP es va imposar a Manuela Carmena, l’aposta d’Ahora Madrid -el partit de confluència entre Podem i Guanyem-, per 40.000 vots. L’empat tècnic va planar durant tot l’escrutini i al final només un regidor a favor dels populars va acabar marcant la diferència. Tot i això, el canvi pica a la porta, i amb insistència, a Madrid. Aguirre no aconsegueix sumar amb Ciutadans per governar. En canvi, Ahora Madrid sí que ho fa amb el PSOE. Les esquerres, doncs, han acabat, en primer lloc, amb 14 anys de majoria absoluta ininterrompuda del PP a l’Ajuntament de Madrid. I, en segon lloc, tenen la clau per fer fora el PP de l’alcaldia.

“Ha guanyat una majoria pel canvi”, va dir Carmena davant una multitud concentrada a la Cuesta Moyano, entre Atocha i el Retiro, i que no feien més que ballar el run run d’Ada Colau. El patiment es va allargar durant tota la nit electoral, però l’eufòria no va minvar en cap moment pels resultats obtinguts. En canvi, silenci a Génova. Aguirre va seguir per separat de la candidata del PP a la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, tota la nit electoral. Amb el 98% escrutat, acceptava els resultats: “Hem vençut les eleccions amb 21 regidors, com a partit més votat tindríem l’alcaldia”. Però per la cara deixava clar que sabia que podria no ser així.

A la Comunitat, però, no arriben a tenir la clau del canvi. Amb un 94% escrutat, PP i C’s sumaven perquè Cifuentes fos investida presidenta de Madrid i perpetuar així dues dècades exactes de majories absolutes dels populars a l’Assemblea. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, se n’hauria sortit, en part, amb la seva: jubilar Esperanza i promocionar la seva candidata, que ha obtingut el doble de vots que Aguirre. Els pactes a Andalusia tindran ara també la clau de la Comunitat de Madrid. Si Ciutadans permet la investidura de Susana Díaz, ¿la presidenta en funcions del PSOE, també pot ajudar el PP a l’Assemblea de Madrid i seguir fent de partit frontissa? Aquest serà un dels múltiples dilemes d’Albert Rivera.

La confluència funciona

Per a la formació de Pablo Iglesias són uns bons resultats, però amb cert regust amarg per a la direcció, que s’apunta una pseudovictòria a l’Ajuntament de Madrid però a la majoria de comunitats autònomes no acaba d’eclosionar. A més, la campanya per a l’alcaldia ha estat, sobretot, organitzada per Guanyem, i Carmena ha volgut desvincular-se en tot moment de les sigles de Podem. “Jo no sóc de Podem. Sóc absolutament independent”, ja avançava abans de començar la campanya. Els resultats han ensenyat que la marea morada és real quan conflueix sota altres sigles. Com és també en el cas de Barcelona. Però la principal lliçó se l’ha endut Esquerra Unida (IU), que després d’haver decidit no confluir a Ahora Madrid ha acabat expulsada de l’Ajuntament. I li passa el mateix a la Comunitat de Madrid, on passa de sis diputats a zero.

Podem s’ha intentat aferrar a l’efecte Manuela Carmena des del primer moment per treure’n la majoria de rèdits. En l’acte de final de campanya del partit no hi va participar, però va ser omnipresent en tots els parlaments. “Diumenge el canvi arribarà a Madrid, i Madrid serà el principi del canvi a Espanya”, va augurar Iglesias en el final d’una campanya que, justament, s’ha titulat Madrid, capital del canvi.

‘L’Ada’ de Madrid

Fa només dos mesos ningú pensava que acabar amb la majoria absoluta del PP, primer, i encara més, fer ombra a Esperanza Aguirre, fos possible. De fet, Guanyem i Podem van trigar més molt a posar-se d’acord per a la confluència. “A Barcelona és meravellós, tenen una candidata clara. Però nosaltres a Madrid no tenim una Ada Colau”, podia sentir-se durant les negociacions. Quan Ahora Madrid va anunciar que la seva candidata seria Manuela Carmena, molts van pensar que tot estava perdut.

Però van errar. Als seus 71 anys i després d’una vida de jutge, acostumada a tenir l’última paraula, Carmena ha plantat cara a Aguirre amb un caràcter ingovernable. El seu estil de dona sensata que no construeix trinxeres, que no ataca sinó que desmunta, ha esborrat els escepticismes inicials. A Madrid ni li ha calgut una Ada, sinó que han tingut la M de Madrid i de Manuela. Caldrà veure si ara, després de la dialèctica, arriba un acord amb el socialisme. El canvi doble, Ajuntament i Comunitat, pica a la porta a la capital espanyola.