Una cadena humana de 400 km per una Catalunya independent

Quan han sabut que faltava gent a la regió del delta de l'Ebre per completar la cadena humana, que el dimecres 11 de setembre havia de travessar tot Catalunya de nord a sud, no van dubtar ni un sol instant. Perquè la Via Catalana per la independència fos un èxit i cap dels trams dels 400 quilòmetres de recorregut quedés buit, centenars de catalans van agafar dies de vacances i van agafar el cotxe per fer 100, 200 i fins i tot 300 quilòmetres en cotxe cap a l'extrem sud de Catalunya.

"Per accelerar el procés de secessió, és fonamental que el món sencer comprengui i vegi que Catalunya desitja ser independent", ha declarat Xavi Puig, un català de 38 anys que va recórrer 275 quilòmetres amb la seva dona embarassada de 7 mesos i el seu fill de 4 anys des de Torelló, al nord, fins a Alcanar, l'últim municipi de Catalunya abans de la Comunitat Valenciana.

La manifestació organitzada per la Diada, la festa nacional de Catalunya, va esdevenir una nova demostració de força dels independentistes, després de la del 2012, quan va aplegar prop d'un milió de persones a Barcelona. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), una potent associació a favor de la independència, va decidir aquest cop prendre com a exemple la Via Bàltica, una gran cadena humana de 600 quilòmetres que va reunir prop de 2 milions d'estonians, letons i lituans per reclamar la seva independència de la URSS l'agost del 1989. "Esperem que el resultat sigui també positiu per a nosaltres", va afirmar Jaume Marfany, vicepresident de l'Assemblea Nacional, que no tem comparar el jou soviètic amb l'actual estat de les autonomies espanyol.

Crescuts després de l'experiència del 2012, que va conduir Artur Mas a convocar eleccions anticipades i a anunciar un referèndum d'autodeterminació per al 2014, els independentistes estan convençuts que sortint massivament al carrer venceran les últimes reticències del president del govern català. "Hem après de l'any passat que quan un vol, un pot: els polítics ens escolten i s'alcen en conseqüència a les nostres demandes", explica Cristina Gutiérrez, una militant.

Si el govern central es nega a donar un marc legal a la consulta del 2014, Mas ha alertat que convocarà eleccions autonòmiques el 2016 que tindran el valor d'una consulta sobre la secessió. "Massa tard", responen els independentistes. "Catalunya no pot ser més transigent, ha arribat a un límit, econòmicament", insisteix Jaume Marfany, fent al·lusió a l'argument segons el qual Espanya abusa dels recursos de Catalunya.

Però el risc és veure com el moviment va prenent força. Sobretot si la recuperació econòmica es confirma. Tal com professa el diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Alfred Bosch, "la crisi no és el motor de l'independentisme, tot i que n'és un poderós carburant". Segons el Centre d'Estudis d'Opinió català, el 47% dels catalans són partidaris de la independència, enfront del 25% de fa tres anys.

És sobre aquesta onada que surfeja Artur Mas. Amb el risc que se l'emporti. En un any, el seu partit, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ha perdut onze escons al Parlament i ha hagut d'establir un pacte amb ERC, que actualment apareix com el favorit en certs sondejos. Ha perdut el suport de grans empreses, que li han manifestat que malament que veuen la independència, tenint en compte que la meitat de les exportacions catalanes es destinen a la resta d'Espanya. "Jo no tinc confiança en Artur Mas -assegura Joan Hernández, de 48 anys, procedent de Vilafranca del Penedès-. Ell pertany a la dreta burgesa i si Madrid fa concessions en el pla econòmic, abandonarà la independència".

Després d'haver enviat una carta aquest juliol a Mariano Rajoy, proposant cinc escenaris per organitzar un referèndum el 2014, Artur Mas s'ha reunit en secret amb el cap del govern espanyol a finals d'agost. De manera encoberta, les negociacions han començat. Catalunya ja ha aconseguit que Madrid fixi un objectiu de dèficit públic asimètric entre regions, cosa que li ha suposat un benefici. El govern central ha de renovar el sistema de finançament de les autonomies el 2014 i podria oferir a Catalunya pagar menys per la solidaritat amb les altres regions.

Artur Mas podria aleshores transformar el referèndum per la independència en una simple consulta popular sobre les diferents formes d'estat possibles. Però, en públic, manté un discurs exaltat, fins al punt de comparar la lluita per la independència amb la de Martin Luther King pels drets dels afroamericans. Una comparació que agrada. Carlos Bernet, treballador del sector elèctric, i Andreu Roig, del sector de la construcció, dos dels 30.000 voluntaris de l'ANC, assenyalen que "al principi ha estat difícil mobilitzar la gent, però aquests últims dies les nostres oficines han estat tot el dia plenes: la gent ha entès que dimecres és un gran dia per a la nostra història".