Una cadena humana de 400 km Catalunya demana la independència
Va ser una prova de força molt reeixida la que els nacionalistes catalans van voler per ahir, dia de la Diada, la festa nacional de Catalunya. Desenes de milers de persones van participar en una cadena humana que va anar desplegant-se a partir de les primeres hores de la tarda al llarg de tota la costa, que va des de la frontera francesa, al nord, fins a la divisòria amb el País Valencià, al sud. Quatre-cents quilòmetres de mans unides amb un sol lema, el sí en el referèndum per la secessió que Artur Mas, president de la Generalitat -l'autonomia regional catalana-, ha promès de convocar l'any vinent, però que el govern central de Madrid es nega a autoritzar.
L'organització que ha convocat les celebracions de la Diada també aquest any, l'ANC (Assemblea Nacional Catalana), s'ha inspirat en la cadena humana que van fer milers de ciutadans de les repúbliques bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània) el 1989 per exigir la independència de l'URSS. "Tenim el dret a decidir", va dir Mas mentre la cadena humana acabava en una gran manifestació a la plaça Catalunya de Barcelona. "Avui -va afegir Mas- hem enviat un missatge clar de la voluntat del poble".
Fins al moment, també les enquestes donen la raó als que fan pressió perquè se celebri un referèndum d'autodeterminació. L'última, publicada ahir [per l'11 de setembre] per l'observatori My Word per a la ràdio Cadena SER, assenyala que el 52% dels catalans estarien a favor de la independència, el 24% en contra, i un altre 20% estarien indecisos, i que en qualsevol cas més del 80% de la població de Catalunya considera que la consulta popular sobre la sobirania s'hauria de fer. En altres enquestes la majoria no excedeix el 50%, però continua sent una majoria àmplia a favor de la creació d'un nou estat. Si el govern central, a Madrid, continua oposant-se a la consulta, el pla de Mas preveu celebrar les eleccions regionals del 2016 com un plebiscit per la Catalunya independent, amb un programa electoral que prevegi l'autodeterminació.
El continu augment dels catalans favorables a la secessió que s'ha donat en els últims anys té en el seu rerefons, per descomptat, la crisi econòmica, que ha tornat a encendre la rivalitat amb Madrid. Fa anys que els catalans demanen al govern central un nou acord fiscal, similar al que ja existeix amb el País Basc, que li permetria recaptar impostos directes i no haver de renegociar cada any els fons que Madrid dedica a la regió. Després de l'educació i de la policia, que ja es gestionen de manera autònoma, el pacte fiscal seria l'última concessió, i el govern central té la ferma intenció d'evitar-la. Però potser és l'única manera de contenir una marea secessionista que aspira a fer que la Diada, dia infaust en què es recorda la conquesta de Barcelona el 1714 per les tropes borbòniques, esdevingui una "festa de la llibertat". La cadena humana ha deixat també un rastre al Parlament italià, on Bossi i tots els diputats de la Lliga Nord s'han posat una samarreta en solidaritat amb les reivindicacions catalanes.
