“La biodiversitat és l’actiu més important que tenim”

Barcelona“Catalunya ocupa aproximadament el 2% de la superfície europea, però té una quarta part de la seva diversitat de flora, i això és brutal. És un dels valors que tenim com a país, perquè al tenir tantes plantes i tan diverses fa que tinguem també molta fauna”. Josep Maria Montserrat, director del Jardi Botànic de Barcelona, té clar que aquesta és una de les principals riqueses de Catalunya: “La biodiversitat és tal vegada l’actiu més important que tenim, més que res, fins i tot més que la llengua. La llengua ens caracteritza a nosaltres, però la biodiversitat és per a tot el territori. I això ho hauríem de compartir, i hauríem d’agafar consciència del que suposa aquesta riquesa”.

El problema de la desaparició dels insectes, diu, ens ha de preocupar, esclar, però és tota aquesta biodiversitat la que està en perill. De fet, l’indicador Living Planeta considera que en només 14 anys (2002-2016) a Catalunya hi ha hagut una reducció com a mínim d’un 22% dels efectius en les poblacions de 258 espècies de vertebrats i invertebrats. “Les abelles són el símptoma d’una malaltia molt més greu”, comenta Montserrat, que bàsicament culpa dels canvis un sistema econòmic i de manera de viure que s’està demostrant que és catastròfic. L’agricultura intensiva que prioritza el cultiu d’una sola espècie, la urbanització salvatge, l’abandó de les pastures, la ramaderia industrial, la contaminació, el canvi climàtic i la discontinuïtat dels hàbitats en són algunes de les causes.

Cuidem les males herbes

David Bertran, cap de col·leccions de plantes vives del Jardí Botànic, té clar que cal canviar des de la nostra alimentació, que hauria de ser menys carnívora, fins al tipus d’agricultura i organització territorial. Tanmateix, amb Berta Caballero, conservadora d’artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, d’on depèn el Jardí, han organitzat una exposició divulgativa sobre pol·linitzadors que es presentarà l’any vinent. Hi donaran alguns consells sobre com facilitar que els insectes pol·linitzadors puguin sobreviure malgrat tot. Des d’evitar l’ús de plaguicides fins a construir hotels d’insectes per facilitar que tinguin espais on niar, passant per fer un hort a casa, mantenir plantes aromàtiques als balcons o comprar aliments ecològics i de proximitat.

“Una altra de les coses que podem fer és fomentar que a les zones urbanes hi hagi espais verds on la natura es recuperi naturalment”, comenta. “És a dir, no parlem d’espais arreglats amb arbres i gespa uniforme, sinó de natura silvestre, perquè aquest és l’habitat natural de les plantes i els insectes del nostre territori. I això també és bo per als humans. Si als anys vuitanta la tendència era asfaltar-ho tot, ara el que miren de fer la majoria d’ajuntaments es deixar espais de terra, cosa que facilita que els insectes puguin tenir el seus nius, i també crear zones humides, amb basses d’aigua que els permeten estovar la terra”.

El problema, afegeix Montserrat, és que moltes vegades els ciutadans no entenen aquestes polítiques i es queixen que a la gespa hi han crescut males herbes. “Això és un error de concepte. No hi ha males herbes, no hi ha herbes dolentes, al contrari, aquestes són les més necessàries per assegurar la biodiversitat”, diu Montserrat. Es queixa també de l’augment desmesurat de la zona arbrada a Catalunya, que ha fet desaparèixer molts clars i pastures on creixien herbes amb flor. “Hem passat del 9% que dèiem que teníem de cobertura forestal el 1974 al 66% que tenim ara, i aixòés una barbaritat, no és una cosa bona. És pur abandó i perjudica la biodiversitat”, afirma.

Ara mateix, diu, hi hauria d’haver un gabinet de crisi continu que posés en marxa mesures per assegurar la biodiversitat. “Hi ha iniciatives i un pla estratègic de cara al 2030, però no hi ha diners per posar en marxa les polítiques”, afegeix Montserrat. Diverses associacions reclamen que sigui una prioritat, però no sembla que estigui al centre del debat públic.