Barcelona-Sitges amb Buster Keaton

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsLes primeres fotografies de Buster Keaton, Lluís Alonso i Norma i Natàlia Talmadge, fetes a Santander, a Granada, Madrid, etc., ens han emocionat a tots. Amb una emoció especial i fantàstica que no desperten més que els artistes de cine: meravella. Les ombres llunyanes s’acosten, els ninots de llum de l’ écran, les brillants marionetes del blanc-i-negre, estan entre nosaltres en carn i ossos. Aquesta carn i aquests ossos dels artistes de cine que sembla que no existeixin, que fa l’efecte que no són més que una il·lusió d’imatges. […] Divendres a la nit a les onze, arribaven al Ritz. Cansats, terrosos i negres. I dissabte al migdia, els saludàvem tots quatre al hall de l’hotel. Norma Talmadge, que no perd gens fora del cel·luloide i de la cartolina, que està, al natural, tan bonica, “jove” i elegant com a les millors pel·lícules. La seva germana, Natàlia, muller d’en Keaton, molt primeta, simpatiquíssima. En Buster Keaton, vermell com un dimoni a causa del sol arreplegat pels seus quinze dies de carreteres d’Espanya, amb una cara d’estaquirot que us arriba al cor, però que no dura. Perquè Buster Keaton és un còmic autèntic, un artistàs de debò a tothora. I ens ho demostra explicant-nos les seves aventures cinegètiques d’Andalusia. -Hi ha tantes perdius que es poden matar a cops de bastó. Plif! Plaf! Garrotada i al sarró. […] Una hora més tard, som a “la vila blanca”. Fa un dia com un sol, de daurat i de calent. El mar és un bressol. Lluís Alonso i Buster Keaton es banyen. Les senyores estan massa cansades. […] Hem fet el que hem pogut per enxampar Buster Keaton rient. Impossible. Així que se l’enfoca és com si li tiressin una galleda d’aigua freda. -Un somriure per a mi, Mister Keaton- li demano fent valdre la meva qualitat de senyoreta. Buster Keaton es posa més seriós que mai. -No! No! Prohibit de riure. A dos passos, la “Metro” implacable, el vigila amb el contracte comercial als dits. -Prohibit de riure. O sigui: prohibir d’oblidar que Buster Keaton és “l’home que no riu”. […]