Ara sí, és l’hora

Artur Mas havia flirtejat amb l’ajornament de les eleccions si se’l deixava fora de la llista; ha jugat fort i finalment ha guanyat el pols amb ERC. Per als republicans és un sacrifici, i no ho dissimulen; però, a aquestes altures, un nou fracàs hauria estat letal per al procés, i Junqueras no s’ha vist amb cor d’assumir-ne el cost. Ara almenys intentarà que Mas es comprometi més en la gestió del resultat del 27-S. Tot i l’hàbil jugada de la llista civil, el relat mediàtic dominant ha seguit culpant Junqueras de la desunió en els rengles sobiranistes, i això l’ha perjudicat en les enquestes. Però heus aquí que, com passa al Parlament, a l’hora de la veritat, els republicans faran pinya amb Artur Mas mentre que la CUP seguirà el seu propi camí, sense haver de sentir cap retret. S’ha perdut un any de manera absurda, però no hi ha temps per mirar enrere; a partir d’avui, i fins al 27-S, els relats partidaris han de quedar silenciats per deixar pas a un únic clam. Cal donar gràcies als que no han deixat de creure-hi: la seva hora ha arribat.