ABANS D’ARA
Efímers14/09/2015

Al jovent de casa nostra

De Josep Guri (Montbrió, 1879 - Barcelona, 1954) a Joventut (IX-1929). Paràbola per combatre el desànim que sembrava la dictadura de Primo de Rivera, imposada ahir va fer 92 anys.

Josep Guri I Aguiló 1929
i Josep Guri I Aguiló 1929

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsUn estol d’adolescents ben preparats i equipats per fer el seu natural viatge de canvi de vida sortí de la vall dels Jovencells i anava a entrar tot seguit, per l’estret congost, a la grandiosa vall de l’Activitat, on el jovent ha de fer-se home, amb més o menys profit. Un home encorbat d’esquena, amb unes barbes blanques que quasi li arribaven a terra i sostenint-se en un rústec gaiato, els sortí al pas i els digué: “Nois! Aneu a entrar en aquesta vall desconeguda per vosaltres, en aquesta nova vida. Deixeu que abans us faci, si us plau, uns advertiments que us seran molt profitosos i que mai us penedireu d’haver-los oït. Mireu que formosa és la vall que aneu a entrar! Des d’ací la podeu albirar. Veieu quines fumarades surten afantasmades de milers de xemeneies? Sentiu els brogits de maquinàries, xiulets de locomotores i grunyits de vehicles de tota mena, els ritmes de les quals us fan glatir força el cor? Veieu els jardins de les arts i de la literatura? Mireu quina riquesa en tots els camps de la ciència i quin goig veure noms de persones que amb treball, voluntat i constància han pogut obtenir un lloc petit o gran a les pàgines de la història. [...] Heu de saber que la vostra tasca és molt difícil. Cal tenir una bona força de voluntat per sortir-ne ben airosos i per no quedar agafats en els milers de paranys que trobareu a cada pas. En entrar, aneu drets per feina: no us pareu quan us tempti la mandra. És el treball que dignifica i civilitza allò que fa l’home digne d’ésser creat; allò que el fa útil per la seva pàtria i pels altres”. L’aplec de joves que anava a passar a l’altra banda i que escoltà atentament, sense perdre mot, les paraules d’aquell bon vellet, reflexionà un moment, com si fossin ja homes entenimentats. Es digueren unes paraules en veu baixa entre ells, i resoluts, ben ferms, amb aire enèrgic i fix l’esguard a la nova vall que anaven a entrar, estrenyeren un a un la tremolosa mà del qui tan bé els aconsellava, tot dient-li amb convenciment: Adéu-siau! Moltes gràcies. Anem a ésser homes!