Aires de canvi sacsegen la New York Fashion Week

Nova YorkLes modes vénen i van i tomben i giren. La moda és canvi, i l’edició de la Fashion Week que comença avui a Nova York en veurà més d’un i més de dos. Els grans noms de la indústria de la passarel·la han tornat a desembarcar en massa a Manhattan per a la cita més elèctrica, ambiciosa i profitosa del circuit. Però aquesta vegada els fashionistes no recalaran a les carpes del Lincoln Center, on la Setmana de la Moda de Nova York ha tingut la seu els últims cinc anys. L’activisme comunitari va acabar de donar una empenta a un canvi d’ubicació que els dissenyadors reclamaven feia temps. Al desembre es va fer públic que, arran d’una demanda veïnal, la plaça de Damrosch Park, que la Fashion Week monopolitzava, ja no podia ser utilitzada per organitzacions privades.

La Setmana de la Moda acampa ara al sud de Manhattan en dues localitzacions principals, l’Skylight a Moynihan Station, al carrer 33, i l’Skylight Clarkson Square, al SoHo, resseguint l’espina dorsal del Districte de la Moda. Són edificis històrics rehabilitats, nus, industrials, l’essència de l’espai novaiorquès. Un antic edifici postal i una estació en desús de la línia elevada de tren. De manual. Al canvi d’ubicació s’hi suma el de patrocinador: ara que ens havíem acostumat al hashtag amb més consonants de la història (#mbnyfw), Mercedes Benz deixa pas a Lexus i l’esdeveniment passa a dir-se simplement NYFW The Shows. El hashtag bo, apunteu, és #nyfw.

Tendència primavera-estiu

Canvien els promotors, els escenaris, les tendències, les cares. Però el negoci no. Des d’avui fins al 17 de setembre, cent mil professionals i celebritats fagocitaran les tendències de la primavera-estiu 2016 i pairan les novetats dormint poc i deixant-se veure a les festes exclusives, les desfilades alternatives i tota mena de saraus vinculats al món de la moda. La ressaca valdrà la pena. La cita genera a la ciutat un impacte econòmic de 900 milions de dòlars, uns cent milions més que el US Open que se celebra aquests dies a Queens, i gairebé el doble que la Super Bowl o La Marató.

El còctel de l’èxit tampoc canvia. Dissenyadors emergents, firmes clàssiques, famosos a primera fila i els titans de la moda nord-americana: Calvin Klein, Tommy Hilfiger, Michael Kors, DKNY, Marc Jacobs.

Els de casa nostra també hi seran. Custo desfila demà a Chelsea i Desigual serà dels primers a estrenar la localització The Arc avui. Josep Font desfila el dia 16 com fa habitualment en un espai alternatiu capitanejant la casa DelPozo.

Exclusivitat... per a les masses

És la revolució francesa. Un dels canvis més sucosos d’aquesta edició de la Setmana de la Moda ve de la mà de Givenchy. La casa parisenca dirigida per Riccardo Tisci desfila per primer cop a Nova York per signar amb un cop d’efecte la inauguració del seu primer establiment a Manhattan. I com qui no vol la cosa, ho fa rebentant un dels dogmes de l’esdeveniment: a la Fashion Week no hi pot accedir el comú dels mortals, no es poden comprar entrades i només s’hi accedeix per invitació o acreditació. S’ha acabat. La meitat de l’aforament de la desfilada de Givenchy serà gent del carrer. La marca va destinar unes dues-centes entrades a estudiants d’escoles de moda de la ciutat. La resta, més de mil dues centes, es van adjudicar per internet. La jugada de Givenchy confirma una tendència cada cop més evident: la democratització de l’accés al món no fa gaire inaccessible de la passarel·la.

Les xarxes socials i la tecnologia, que permeten seguir les desfilades a temps real, interactuar amb models i dissenyadors i respondre a les noves tendències quan encara no han arribat als aparadors, han transformat per sempre la manera de consumir i crear moda. Totes les marques tenen un ull posat en la desfilada de Givechy i, si la cosa surt bé, segurament veurem més esdeveniments similars en altres edicions.

Taxis per a tothom

Un canvi pel qual sospiren tant els assistents a la Fashion Week com els novaiorquesos en general és la treva a la batalla campal per aconseguir un taxi aquests dies.

La guerra bruta de colzes, insults creatius i curses suïcides en talons podria tenir les hores comptades gràcies a l’idil·li de la ciutat amb les aplicacions per contractar cotxes amb conductor. A Uber, Lyft i Gett se n’afegeixen d’altres com Via, Bandwagon, Tripda i RideWith. Algunes treballen amb taxistes locals, d’altres ofereixen viatges compartits amb altres passatgers per una tarifa plana de cinc dòlars. El gremi de taxistes ha desenvolupat una aplicació mòbil per competir amb aquestes empreses.

Que ‘diferent’ sigui ‘normal’

La roba és molt diferent, però les models són totes iguals. Els dies previs a la Setmana de la Moda, activistes, celebritats i publicacions tornen a posar sobre la taula el tema de la diversitat a les passarel·les. Tot i que els últims anys s’ha anat trencant la total hegemonia caucàsica, la pell fosca continua sent minoria a les desfilades. Segons la publicació Jezebel, a la col·lecció de tardor-hivern del 2014 de la Fashion Week el 80% de les models eren blanques. I tot i que la passarel·la novaiorquesa és menys pàl·lida que les seves germanes europees, l’absència de models d’altres races és sempre més polèmica aquí, on es fa patent d’una manera més dolorosa la desconnexió entre la passarel·la i l’urbs més diversa del món. El dissenyador Pyer Moss aprofitarà la presentació de la seva col·lecció per dir-hi la seva en aquesta problemàtica. Moss projectarà un curtmetratge sobre la brutalitat policial contra els joves afroamericans.

L’any passat la NYFW va veure desfilar per primer cop dones en cadira de rodes, persones amb amputacions i joves amb síndrome de Down. Les marques FTL Moda i Carrie Hammer han fet bandera de la diversitat i aposten per “models de dona” en lloc de “dones model”. En aquesta edició tornarem a veure Rebekah Marine, la “model biònica”, i el debut de la l’australiana Madeline Stuart, una adolescent amb síndrome de Down.