El cas d’Olot afebleix el moviment antivacunes

BarcelonaEls moviments antivacunes han crescut en els últims anys a Europa, sobretot a Anglaterra i a Alemanya, però també als Estats Units. Tot i així, a Catalunya la cobertura vacunal en la població infantil és del 95%. Ara, amb la detecció del primer cas de diftèria registrat a l’Estat en tres dècades -un nen d’Olot de sis anys que no havia sigut vacunat-, s’ha reobert el debat sobre si la vacunació en la població pediàtrica ha de ser obligatòria o si, com ara, els pares poden decidir lliurement no seguir les recomanacions mèdiques i no vacunar els seus fills.

El cas d’Olot ha sigut un cop fort per al moviment antivacunes, que ahir es va veure fortament qüestionat a les xarxes socials. Moltes veus van defensar els beneficis de la vacunació i van demanar que sigui un dret dels nens i no dels pares, o fins i tot que la vacunació esdevingui obligatòria. La Societat Espanyola de Pediatria també va criticar els arguments “poc científics” dels moviments antivacunes i va qualificar d’“irresponsables” els pares que no vacunen, a més de denunciar que es beneficien de la resta de nens que sí que han sigut vacunats.

Tot i que hi ha pediatres a favor de l’obligatorietat, la majoria de metges creuen que ha de ser la pressió social la que empenyi els pares a no saltar-se el calendari perquè “podria provocar l’efecte contrari”, sosté Magda Campins, cap del servei de medicina preventiva i epidemiologia del Hospital de la Vall d’Hebron, on està ingressat el nen d’Olot. “Crec més en la persuasió que en l’obligació”, diu Antoni Mateu, director de Salut Pública. En la mateixa línia, Antoni Trilla, cap d’epidemiologia de l’Hospital Clínic, creu que “només” en situacions d’emergència sanitària les vacunes haurien de ser obligatòries. Segons Guillem González, president de la secció homeòpata del Col·legi de Metges de Barcelona, no es pot fer una vacunació obligatòria quan “no s’ha consensuat un calendari de vacunació a Europa”. De fet, tampoc les comunitats autònomes comparteixen el mateix calendari exacte.

Calendari científic

A Catalunya, el departament de Salut estableix el programa de vacunació amb el consens de vuit societats científiques, en què s’especifica les malalties contra les quals cal vacunar i les edats per fer-ho. El calendari es modifica a partir de l’evidència científica que es va trobant. L’últim canvi, per exemple, es va produir l’estiu passat, quan es van ajustar les edats per administrar algunes dosis i es van introduir noves vacunes, com la tos ferina a les embarassades.

Els anomenats moviments antivacunes reclamen, però, “més flexibilitat” en el calendari vacunal i critiquen que es vacuni “indiscriminadament” a tots els nens a la mateixa edat sense tenir en compte si han sigut prematurs o si el seu sistema immune és prou madur. La Lliga per a la Llibertat de la Vacunació, que agrupa professionals i usuaris de la sanitat, denuncia la “rigidesa” del calendari. La Lliga, que ahir no va voler fer declaracions, vol que, en cas de que siguin necessàries, les vacunes es puguin administrar separadament.

La metge homeòpata Assumpta Mestre, tot i no estar en contra de la vacunació, sí que reclama revisar el calendari vacunal: “Per què s’ha de vacunar un nadó de l’hepatitis B quan és una malaltia que es transmet per relacions sexuals i per la sang? O ¿per què a una criatura de dos mesos se li han de posar set vacunes de cop sense saber quin és el seu estat immunològic? Els pares haurien de tenir llibertat per decidir el calendari vacunal”, sosté. González també aposta per flexibilitzar el calendari perquè sigui “més assumible”. Per a Trilla, “el mal major és que no es vacuni”, i admet que podria assumir-se algun petit canvi en casos concrets on hi hagi resistència. En tot cas, diu, “la flexibilitat no pot ser una barra lliure”.

Els detractors de les vacunes també alerten dels efectes secundaris que tenen. Salut explica que els efectes adversos comprovats no arriben al 0,9% i són reaccions locals en el punt d’injecció, febre o petites molèsties. Els antivacunes, però, denuncien èczemes, bronquiolitis i autisme. “No està científicament provat. Barregen relacions coincidentals amb relacions causals, però cap estudi científic ho ha demostrat”, diu Magda Campins, que defensa que els arguments dels antivacunes s’han de combatre amb “informació i evidències científiques”. Per això, el cas d’Olot pot servir de “punt d’inflexió”.

El nen segueix estable dins de la gravetat a l’UCI de la Vall d’Hebron

Cada dia que passa augmenten les possibilitats de supervivència del nen, va corroborar ahir el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa. El menor, que segueix ingressat “estable dins de la gravetat” a la unitat de cures intensives de l’Hospital de la Vall d’Hebron, rep des de diumenge passat una antitoxina que el pot ajudar a superar la infecció. Salut Pública va recordar que la mortalitat en cas de contagi per diftèria se situa entre el 5% i el 10% dels casos.

Més enllà del control de les 150 persones que van mantenir contacte amb el nen, l’agència va prosseguir amb la investigació per mirar d’esbrinar l’origen del brot, i ahir va prendre mostres per analitzar al laboratori. Les dues àrees amb més casos de diftèria se situen ara al Pakistan i al Nepal. A l’Europa de l’Est i a l’Àfrica també se n’han detectat. La teoria més lògica és que algun portador asimptomàtic del bacteri l’hagi transmès per via respiratòria.