Adrien Brody debutarà a la televisió encarnant Houdini en una minisèrie

BarcelonaEl mag Harry Houdini va escapar de les trampes més sofisticades, les camises de força, manilles i caixes amb els cadenats diabòlics. Però Erik Weisz, l’home al darrere del pseudònim, encara va saber escapar de perills més ominosos: la pobresa, la xenofòbia o l’antisemitisme. Un segle després que el món admirés els prodigis d’aquest renovador de l’il·lusionisme, Adrien Brody es posa en la seva pell per a la minisèrie Houdini, que el canal History emetrà aquest 1 i 2 de setembre.

Serà el primer cop que l’actor treballa per a la televisió, la qual cosa dóna compte de l’ambició de la proposta: la vida de Houdini ha sigut objecte de documentals i ficcions diverses, però és el primer cop que l’encarnarà un actor oscaritzat (pel seu paper a El pianista, de Roman Polanski). El director d’aquest biopic és Uli Edel, autor d’ El cos del delicte i RAF: facció de l’Exèrcit Roig.

Houdini explica tota la vida del personatge i el converteix en un nou emblema del Somni Smericà: nascut a Budapest, va arribar amb quatre anys als Estats Units, amb la seva mare embarassada i quatre germans més. Debutaria a escena amb només nou anys, com a trapezista. Es va posar el sobrenom de Harry Houdini com a homenatge al mag americà Harry Kellar.

L’exemple de superació d’aquest mag arriba, de fet, al mateix Brody, que explicava a la revista Backstage que participar en aquesta minisèrie el va inspirar per fundar Fable House, la seva pròpia productora: “ Houdini em va fer recuperar el desig de no deixar que els obstacles s’interposin en els meus objectius. Ara sóc més madur i sé com s’ha d’ajudar en la trajectòria integral del projecte. I, en aquest sentit, Houdini segur que m’ha donat una empenta per assumir més funcions a l’hora d’explicar una història”.

La minisèrie arribarà tanmateix acompanyada de polèmica: s’expliquen alguns dels trucs que van meravellar les audiències de cent anys enrere, amb la qual cosa es trenca el pacte d’honor dels mags segons el qual no s’ha d’explicar el secret de les il·lusions (encara que sigui per no trencar la sensació de màgia).

En tot cas, els productors tenen una excusa a mà: el mateix Houdini va oferir vendre els seus trucs a una revista perquè estava sense un ral. No hi va haver tracte. Al cap d’un any ja havia remuntat la pèssima situació econòmica personal i va ser ell qui va refusar una oferta de 100.000 dòlars per revelar algun dels trucs dels seus espectacles.

La minisèrie, a més, no només desvela algunes de les trampes darrere la màgia, sinó que també exposa aspectes poc coneguts de la vida de Houdini, com el fet que va treballar com a espia per a Scotland Yard, una dada que fa pocs anys que es va descobrir. També explica que, en els últims anys de la seva vida i aclaparat pel sentiment de pèrdua de la seva mare, va anar d’espiritista en espiritista intentant contactar-hi en el més enllà. Quan el mag va comprendre que tots eren un frau, va emprendre una campanya per desemmascarar-los. Fidel a l’ American way, va oferir 10.000 dòlars a qui contactés amb l’altra banda. Ningú va arribar a cobrar el premi.