Abad de Santillán

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsHavia vist Diego Abad de Santillán una sola vegada, al vestíbul d’un cinema on projectaven una pel·lícula sobre la revolució i la guerra de 1936-1939. La pel·lícula es deia, potser com un dels llibres d’Abad de Santillán, “ Por qué perdimos la guerra ”. Anava abrigat i duia bufanda, i me’n va quedar una imatge d’home assossegat i lluny d’histèries. I una mirada que Víctor Alba, que el va tractar molt, situa entre la ingenuïtat i l’agudesa. Una mirada que he vist poques vegades, gairebé sempre en la gent que va perdre la revolució i la guerra i que ni llavors ni després, ni ara, no es mamaven el dit. No hi ha cap biografia de Diego Abad de Santillán. Hauria de ser estrany, que no hi hagi cap biografia d’aquest gran personatge, d’aquest personatge important en dos continents, anarquista teòric i pràctic, escriptor, conseller d’Economia de la Generalitat; membre, en representació de la FAI, del govern revolucionari de Catalunya després de l’única revolució anarquista triomfant -deu mesos- mai produïda. Peça essencial del sindicalisme argentí, del sindicalisme ibèric, de la Catalunya dels anys 30, de l’anarquisme mundial. Abad de Santillán va néixer a León el 1897, i de petit va emigrar a l’Argentina. Allí impulsà el sindicat Federación Obrera Regional Argentina, el més poderós sindicat argentí fins al 1930, i que és darrere del fenomen del peronisme -del sindicalisme argentí dels darrers trenta anys: sense el peronisme no s’explica l’Argentina d’aquest segle i d’avui, sense el FORA no s’explica el peronisme, sense Abad de Santillán no s’explica el FORA. Vingué a Catalunya amb l’inici de la Catalunya republicana, entrà en la poderosa FAI de la poderosíssima CNT. Al juliol de 1936, membre del Comitè de Milícies Antifeixistes. Al desembre i fins als Fets de Maig, conseller de Economia. [...] Perduda la guerra el 1939, tornà a l’Argentina, on continuà algunes de les seves feines habituals: teòric, periodista, escriptor. Fa uns anys va tornar a Barcelona -que va ser quan el vaig veure, sortint del cinema. [...] D’això ja fa tres anys, i la setmana passada es va morir, a les llars Mundet, als 86 anys i a conseqüència d’un col·lapse càrdio-respiratori -de vell. [...]