Literatura

Sofia Tolstoi contraataca

Arriba una nova edició de ‘La sonata a Kreutzer’, de Lev Tolstoi, amb dues històries de la seva dona

HEROIS DE LA CULTURA RUSSA  Lev Tolstoi, l’home de la barba blanca, i Sofia Tolstoi, la cap de taula.
William Grimes
23/08/2014
4 min

Nova YorkDurant el llarg i turbulent matrimoni de Lev Tolstoi i Sofia Andréievna Tolstoi, ella va haver de suportar moltes coses, però el llibre La sonata a Kreutzer va ser un càstig especial. Publicat el 1889, explica una història amb una visió extrema de les relacions sexuals i del matrimoni a partir d’un monòleg paranoic d’un narrador que, en un atac de gelosia i indignació, assassina la dona. Al seu diari personal, Sofia va escriure: “No sé com ni per què tothom relaciona La sonata a Kreutzer amb el nostre matrimoni, però ha anat així”. Membres de la família Tolstoi i el tsar mateix se’n van compadir. “Fins i tot jo sé que la novel·la va dirigida contra mi -escrivia ella-. M’ha fet molt de mal; m’ha humiliat i ha destruït els últims vestigis de l’amor que hi havia entre nosaltres”.

Convençuda que la història era “falsa respecte a les experiències d’una dona jove”, Sofia va escriure dues novel·les curtes en què exposava el seu punt de vista, Whose fault? [Qui és el culpable?] i Song without words [Cançó sense lletra], que es conservaven en mal estat al Museu Tolstoi fins que es van redescobrir i publicar fa poc a Rússia. Michael R. Katz, un professor jubilat d’estudis russos i de l’Europa de l’Est de la Universitat de Middlebury, les ha traduït a l’anglès i les ha inclòs a The Kreutzer sonata variations, que publica Yale University Press.

“El primer cop que vaig llegir les històries vaig quedar sorprès que existissin i ningú en sabés res”, diu Katz. “La segona reacció va ser: no són dolentes. Segurament, no són literatura de primera, però provenen d’una dona educada, cultivada, reflexiva i amb un fort caràcter, que no tan sols tenia idees diferents de les del seu marit, sinó que les expressava, amb la idea de publicar-les”.

Enamorar-se d’algú mediocre

Whose fault?, escrita entre 1891 i 1894, explica la història de l’Anna, de 18 anys, de bona família i amb una bona educació, que imagina el matrimoni com la unió de dues ànimes bessones. Apassionada, vital i atractiva, crida l’atenció d’un sofisticat amic de la família, el príncep Prozorski, que gairebé li dobla l’edat, com li passava a Sofia amb Tolstoi quan es van casar. Els obsequis i les habilitats socials que ell mostra disfressen una intel·ligència mediocre i una perspectiva llibertina sobre el sexe oposat. Als marges dels seus diaris, Sofia va transcriure fragments de La sonata a Kreutzer que la van ajudar a explicar un matrimoni abocat al desastre i l’assassinat, però narrat des d’un punt de vista femení. A diferència del narrador irascible del seu marit, Sofia parla de desengany amorós entre el desig sexual d’ell i l’afany de satisfacció emocional d’ella.

A Song without words s’atreveix a anar més enllà del romanticisme del relat anterior i explora les àmplies fronteres entre l’atracció intel·lectual i la sexual. Escrita el 1898, la història mostra -poc camuflada- la intensa amistat que va viure amb el compositor Serguei Tanéiev, que va passar els estius del 1895 i el 1896 a Iàsnaia Poliana, la finca de camp dels Tolstoi al sud de Moscou. Com la seva creadora, l’heroïna del relat està desconsolada per una mort a la família. La música la consola, i per això se sent atreta pel compositor.

Cap dels protagonistes de les històries correspon als de la vida real però l’atmosfera de conflicte i desil·lusió reflecteix molt bé els Tolstoi, sobretot el moment en què ell va viure una crisi espiritual i va posar de moda un nou i idiosincràtic tipus de cristianisme que va centrar la seva vida, des que s’hi va convertir quan tenia 50 anys. La nova fe, que explica ell a Confessió, està plena de contradiccions (les va arrossegar fins al final de la vida): va ser un ric terratinent que considerava que la propietat privada era el mal, un home que defensava la igualtat però que estava envoltat de criats, un artista que rebutjava gairebé tot l’art per perniciós, un defensor del celibat que va ser pare de tretze fills i que es va mantenir sexualment actiu fins als 80 anys.

A The Kreutzer sonata variation s, Katz retradueix el llibre de Tolstoi i l’enriqueix amb diversos materials. A més de les dues novel·les curtes de Sofia, hi inclou un text anti-Kreutzer del seu fill més disgustat, Lev Lvòvitx, titulat Chopin’s prelude [Preludi de Chopin], i també fragments de cartes i diaris de Sofia i de les seves memòries, My life [La meva vida], un altre document que ha acumulat pols als arxius durant dècades. És un nou capítol en la reivindicació de Sofia Tolstoi, que durant anys va ser vista com la dolenta de la pel·lícula. Fins i tot els estudiosos soviètics donaven poc valor als seus diaris, 20.000 pàgines que recorren 55 anys: eren considerades trivials i alhora massa crítiques amb el símbol nacional.

Restituir una bona autora

Des que els arxius han sortit a la llum, el Museu Estatal de Lev Tolstoi, a Moscou, ha permès publicar en rus l’obra de Sofia Tolstoi i una biografia. La consideració que es té d’ella ha evolucionat: ara ja se la veu com una dona altament cultivada i una bona autora de memòries i ficció.

Curiosament, va ser Sofia qui va acudir al rescat de La sonata a Kreutzer quan va entrar en conflicte amb els censors governamentals. Com a responsable de l’obra del seu marit, va fer un viatge a Sant Petersburg el 1891 per defensar el cas davant el tsar Alexandre III i obtenir el seu permís per incloure la història en una nova edició. Va argumentar que La sonata a Kreutzer defensa la puresa sexual. A més, va afegir, la bona disposició del tsar podria encoratjar el marit a recuperar el nivell d’Anna Karènina. “Això seria fantàstic -li va contestar ell-. És un gran escriptor!” Així va ser com es va retirar la prohibició.

stats