On es destinen els impostos del rebut de l’aigua?

BARCELONAQuan el rebut de l’aigua arriba als domicilis dels usuaris, els ciutadans veuen reflectides en paper les dades de facturació, de contracte i de pagament. D’altra banda, la factura també informa de la tarifa de subministrament d’aigua, de la quantitat econòmica corresponent al cànon de l’aigua autonòmic i també de les tarifes de clavegueram. Però, més enllà de la xifra total, on es destinen els impostos que els usuaris paguen pel rebut de l’aigua?

Per respondre a aquesta pregunta, l’Agència Catalana de l’Aigua ha creat a la seva pàgina web l’observatori del preu de l’aigua a Catalunya, on recull la informació aportada pels municipis. Es tracta d’una eina que serveix per donar a conèixer al ciutadà el preu de l’aigua i els elements essencials que el configuren en els diversos àmbits territorials del país, així com en referència als diferents usos. Els conceptes que integren el preu de la factura depenen d’una important diversitat d’agents que participen en la regulació, el control i la gestió del servei. Alguns d’aquests són els organismes públics locals, els organismes públics supramunicipals, operadors privats i organismes de la Generalitat, com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Comissió de Preus de Catalunya.

El preu de l’aigua

Els municipis catalans disposen de competències en matèria d’abastament d’aigua potable, pel que fa a la gestió, la distribució i la compra d’aigua, així com el clavegueram i el tractament d’aigües residuals.

Tarifes en baixa

Per completar l’aplicació de l’ordenament en matèria de política de preus, una vegada aprovades les tarifes en baixa a l’usuari final per l’ens local corresponent, s’eleva la proposta juntament amb l’estudi econòmic i la documentació complementària a la Comissió de Preus de Catalunya. La Comissió de Preus és l’organisme que acorda l’autorització de preus màxims en matèria de servei de subministrament d’aigua a poblacions.

Tarifes en alta

Així mateix, l’ACA, en l’exercici de les seves competències en matèria d’ordenació dels serveis d’abastament en alta, proposa al Govern regular les condicions de prestació d’aquests serveis i fixar-ne les tarifes per l’aigua que compren altres entitats subministradores. Correspon al Consell d’Administració de l’ACA aprovar les tarifes del servei d’abastament en alta.

L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, va sorgir l’any 2000, de la fusió de la Junta de Sanejament i la Junta d’Aigües, com l’empresa pública encarregada de planificar i gestionar el cicle integral de l’aigua a Catalunya.

Les seves principals competències són protegir el medi aquàtic, autoritzar qualsevol acció a les lleres dels rius, construir i fer funcionar depuradores, redactar estudis d’inundabilitat i elaborar decrets i lleis relacionades amb l’aigua.

En aquests 15 anys l’ACA ha elaborat un ambiciós pla de sanejament, amb unes 500 depuradores actives que sanegen el 96% de la població catalana, i també ha construït infraestructures hidràuliques pioneres que han permès incrementar en un 30% la garantia en l’abastament a la població.

De tota manera, problemes com la sequera i les dificultats econòmiques dels darrers anys han marcat l’actuació de l’ACA.

És per això que enguany l’agència s’ha marcat objectius ambiciosos, com la revisió del pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i el seu programa de mesures (2016-2021). També es revisarà el pla de sanejament d’aigües residuals urbanes que s’inclourà dins el pla de gestió, s’aprovarà el pla de gestió del risc d’inundacions i s’impulsarà l’abastament d’aigua en aquells indrets que no disposen de connexions a xarxes supramunicipals.

CÀNON DE L’AIGUA

A l’ACA, com a organisme que exerceix les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d’aigües i obres hidràuliques, li correspon, entre d’altres competències, la gestió, la recaptació, l’administració i la distribució del cànon de l’aigua. El cànon de l’aigua és un ingrés específic, en vigor des de l’any 2000, del règim econòmic i financer de l’ACA. Es tracta d’un impost de finalitat ecològica, que l’ACA percep directament dels usuaris o per mitjà de les entitats públiques o privades subministradores de l’aigua, en funció de la procedència del recurs. La factura de l’aigua ha d’incorporar els conceptes directament vinculats al recurs.

Principalment el cànon de l’aigua es destina a la construcció i explotació de sistemes de sanejament, anomenats EDAR; a la protecció i control dels sistemes hídrics i de la qualitat de les masses d’aigua, i a les subvencions en l’abastament en alta. A més, també els diners recaptats amb el cànon de l’aigua també s’apliquen als treballs necessaris per prevenir la contaminació des del seu origen, per a la recuperació d’aqüífers contaminats i per a les tasques de control del bon estat de les aigües litorals de zones de bany.

En primer lloc, el sanejament d’aigües és un procés clau per garantir la qualitat de l’aigua que arriba a casa dels ciutadans. Així doncs, el principal objectiu d’aquest procés és assegurar la preservació de la salut i del medi. En aquest sentit, és molt important retornar als rius i al mar l’aigua que hem utilitzat en condicions òptimes.

És aquí on entren en joc les estacions depuradores d’aigües residuals i pretractaments que funcionen actualment a Catalunya. Aquestes garanteixen un adequat retorn al medi de les aigües prèviament utilitzades i eviten el deteriorament de les masses d’aigua, principi bàsic de la directiva marc de l’aigua. Avui els sistemes de sanejament en servei permeten tractar les aigües residuals del 95,5% de la població de Catalunya. La planificació hidrològica en l’àmbit del sanejament, prevista al Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU), preveu seguir augmentant progressivament el percentatge de població sanejada. L’assoliment dels límits d’abocament és la principal meta dels sistemes de sanejament. Aquests redueixen la contaminació generada per l’activitat urbana i industrial.

D’altra banda l’Agència, en el marc de les seves atribucions en matèria d’abastament d’aigua, elabora la planificació de l’abastament d’aigua i de la resta d’usos dels recursos hídrics de les conques internes, on hi duu a terme l’ordenació i concessió dels usos de l’aigua. A més, explota els embassaments adscrits a l’Agència i supervisa les xarxes bàsiques d’abastament.