El Pacte de París
De l’article de Domènec Pallerola (Bellmunt d’Urgell, 1903 - Tolosa de Llenguadoc, 1993) a Mai no morirem, d’Angulema (França) (VII-1957). Perspectives l’abril de fa 57 anys.
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEls partits espanyols, algunes organitzacions sindicals de l’exili i un partit català han signat, segons sembla, a París, un pacte amb monàrquics i falangistes dissidents en virtut del qual s’accepta de substituir Franco per un govern neutre de transició que convocarà una assemblea espanyola constituent la qual dirà si el poble vol monarquia o república. En aquest pacte no s’esmenta per res el cas de Catalunya, de forma que hi ha majoria de probabilitats que les eleccions en qüestió, si es fan i quan es facin, donaran per resultat la designació d’una monarquia o d’una república unitària i centralista sota les quals Catalunya seguirà essent una regió administrativa espanyola [...] Catalans amb Catalans -com deia un dia Nicolau d’Olwer- deuen unir-se i concertar-se per a una acció comuna de liquidar el règim franquista i per l’estatut jurídic d’una Catalunya lliure. [...] El Pacte de Paris és coix per als catalans i ben retòric pel que fa a les finalitats pràctiques de cara al règim espanyol. Franco hi ha contestat empresonant falangistes i monàrquics importants i apretant els candaus de la repressió. [...] ens hauria de servir d’avís o d’advertiment per tal de motivar un examen de conjunt de la posició catalana. [...] Una veritable conferència nacional catalana, és a dir, amb tothom, per revisar actituds, fer examen de consciència i tractar d’establir un pla d’acció de conjunt de cara al present i a l’esdevenidor immediat, donarien al paper català la importància que requereix i demostraria als partits espanyols [...] que Catalunya és un tot [...] L’espectacle de les baralles entre catalans és depriment perquè dona satisfacció no sols a Franco si no als partits espanyols. De l’interior estant ens reclamen severament una entesa mínima per tal de fer front a la situació actual [...]. Deixar passar aquesta ocasió sense unir-nos per a una acció immediata i per a un programa reivindicatiu mínim, pot suposar un retrocés lamentable en el camí de la llibertat catalana.
