Ni primàries ni decisives
De Josep Faulí (Barcelona, 1932-2006) a l’Avui (1-VI-2003). Panorama electoral d’una època no llunyana i menys complexa que no requeria tants pactes com avui per constituir ajuntaments.
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsTot i que alguna vegada -12 d’abril del 1931- la història les ha fetes decisives, en principi, les eleccions municipals, com va passar diumenge passat, només són municipals. No van tenir el caràcter decisiu que molts pretenien donar-los, ni van ser unes primàries en relació amb les eleccions catalanes de la tardor propera. [...] Amb els grans encallats i els petits enfortits però a una gran distància, tot és possible en el tauler polític català. La consulta municipal només dóna indicis i possibilitats sobre la catalana, però no subministra cap dada concloent. [...] Hi ha, doncs, unes realitats i unes tendències. Pel que fa a les realitats, assenyalat el progrés dels petits, especialment remarcable en el cas d’ERC, cal recordar que han guanyat els de sempre: el PSC per vots i CiU per regidors. Cap novetat, doncs, en principi, en el que és essencial. Les tendències, però, són tota una altra cosa i dissenyen, després de situacions estàtiques de llarga durada, una situació més dinàmica, procliu a alguns canvis. Si considerem el nombre de vots, el de regidors i el percentatge de vots -el d’alcaldes, en aquest moment, encara no és possible-, veiem que només hi ha dues forces polítiques que hagin progressat en les tres magnituds. Són Esquerra Republicana i Iniciativa, però es tracta de dos progressos que no poden ser valorats de la mateixa manera per una doble raó: perquè els vots d’Iniciativa i els de l’Esquerra Alternativa ara se sumen, cosa que no va passar el 1999, i també perquè els vots d’Esquerra Republicana s’estenen per tot el territori, mentre que els d’Iniciativa es concentren sobretot a l’entorn de Barcelona. [...] És un panorama que permet d’assistir a l’espectacle ben conegut en què tots es proclamen guanyadors, perquè tots tenen alguna cosa a destacar, cosa a què, no cal dir-ho, s’aferren amb convicció i gran propaganda. El PSC perquè té més vots, CiU perquè té més regidors, el PP perquè ha avançat una miqueta, ERC perquè ha progressat més que ningú i IC perquè recupera posicions que feia molts anys que no tenia, tots han guanyat... alguna cosa. [...]