Nacionalisme català

Centenars de milers de persones es van manifestar a Catalunya per un estat independent. Amb tot, l'escissió d'Espanya difícilment convertiria aquesta terra en un lloc millor.

Centenars de milers de catalans es van agafar de la mà per manifestar-se per un estat català independent. El que a primera vista unia les persones eren les seves cares radiants. I qui anava a preguntar pels seus sentiments rebia una resposta contundent. Ells tenien la pell de gallina, sentien amor per Catalunya, orgull de Catalunya. Una jornada històrica, en això tothom hi estava d'acord. Tota la felicitat que van experimentar havia de valer molt la pena. Quins van ser els motius que els van portar al carrer? Marcar en el mapa europeu una nova frontera. Per això se'ls van eriçar els pèls dels braços. Com si una nova frontera convertís el món en un lloc millor.

Una escissió de Catalunya de la resta d'Espanya no convertiria tampoc Catalunya en un lloc millor. Els catalans no tindrien cap rei més i el FC Barcelona ja no es podria tornar a enfrontar al Reial Madrid a la lliga espanyola. Per la resta de coses, Catalunya continuaria sent tan democràtica tan jurídico-estatal, tan adinerada i tan corrupta com ara com a part d'Espanya.

Els separatistes catalans parlen de la seva llibertat com si visquessin avui en dia sense aquesta llibertat. Per això es dibuixa ràpidament un somriure sobre els seus rostres quan pensen en la fundació d'un estat propi. L'esperit del nacionalisme s'ha escapat de l'ampolla. I no tornarà mai més.