Missatge del president Prat de la Riba

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] Des d’ara, [...] Catalunya tindrà una institució que la representarà tota sencera, que donarà forma corporal a la seva unitat espiritual, que donarà una organització jurídica a la seva personalitat. [...] La Mancomunitat ens planteja, amb més urgència que mai, un problema de poder, de funcions d’autonomia. [...] L’obstacle més gros serà la resistència de l’administració, la tradició d’absorció, l’abassegament de funcions i mitjans del poder públic a Espanya. [...] La resistència serà formidable; però també és formidable la nostra força. [...] Una llei que arreu del món es fa i s’ha fet sempre per coacció, per imposició del poder, nosaltres hem hagut de fer-la directament des de baix, per l’acord voluntari dels qui haurem de subjectar-nos-hi; i a més a més, per unanimitat: una unanimitat de diputacions, d’ajuntaments i de ciutadans. Això és un prodigi, un prodigi fet a força de mutus sacrificis. Ara bé, si hem sabut acomplir aquest prodigi per acomplir la personalitat, ¿no sabrem fer el sacrifici que a tots ens costi i acomplir-lo també per donar a aquesta personalitat el poder que necessita per a realitzar el nostre ideal? [...] Val massa per al nostre poble el que esperem de la Mancomunitat. Volem donar a la nostra llengua la plenitud d’imperi sobre tota la vida nostra, i, ja que no ha pogut aconseguir l’expansió territorial gloriosa d’altres llengües germanes, donar-li en intensitat el que en extensió sempre més ha de mancar-li. Volem que el nostre pensament no sigui, com ho és fins ara el de totes les regions ibèriques, exclòs de la col·laboració universal; que la investigació científica nostra s’avanci a treballar en les línies avançades on es lliuren les batalles de la ciència, [...]. Em resta pronunciar les frases sagramentals, les frases rituals que en el dret públic universal assenyalen el moment precís, solemne, en el qual neix amb eficàcia jurídica un poder, una funció, una institució, que marquen quan un poder que abans no existia comença a existir; quan una institució que abans no era comença a ésser, a viure en plenitud de personalitat jurídica. [...]